Opinió

Al llibre

Com la cullera de plata, estri d’argent des d’on assolir el brou nostre, mediterrani. Com les tisores o com la roda, res no el pot substituir. Res. Els països on, encara més, són proscrites les llibertats, el paper, el llibre, fa possible, avui, la difusió de continguts i idees que l’aixeta d’internet obre o tanca a l’antull dels governants de cada cantó. No desapareixerà. Un il·luminat, sense barba florida, ben afaitat i de sabates ben lluents assegurà, fa uns anys, que al paper, al llibre així com l’entenem, li quedaven uns quinze o vint anys. Personatges mediàtics d’un ‘establishment’ cultural que van fent anuncis a dojo impulsats pel moment i l’endogàmica audiència. I no, el paper continua més que mai. El sector potser es dilata i es contreu, implosiona o es transforma però el llibre és allí, just damunt el taulell, esperant, ben planxat i lluent, com un lliri de platja i acabat de sortir d’aquest forn tardorenc.

El de lector ja és tot un altre concepte més calidoscòpic, el significat del qual va oferint una gran oferta de significats. Llegir, al marge dels exhibicionistes i rapsodes és en primer terme un acte de llibertat individual i de comunicació entre l’autora o l’autor i la lectora o el lector, així de directe. Al corral, al jardí, a la platja o en un monestir. L’autoria i el fil de l’obra comunicant-se, sense interferències, amb el lector. A la nit, o de matinada llum encès. Al vaixell travessant la Mediterrània o al tren que ens porta a la feina, sense interrupcions i en concentració amb l’argument que surt de la veu de l’autor. El llibre no canvia, gens. El concepte de lector ho està fent molt aviat. Diferents suports en són la prova. El suport que ens afecta, el llibre electrònic, no té res de negatiu, res a criticar, llibertat limitada per al lector que representarà un nou concepte del llegir. No arribant al cinc per cent estatal, segueix sense consolidar-se, però va configurant en altres vessants un paradigma ben nou a l’hora de llegir. El llibre no canvia. El paper i la seva intrínseca bellesa, la feina ben feta d’un editor, més que canviar, va evolucionant i amb ella es reafirma el clàssic llegir. Mentre, per altra banda, que la lectura d’una novel·la en aquests suports nous va amagant certes sorpreses que ens canviaran el tarannà de la mateixa acció.

En un futur i en suport electrònic vostè estarà enmig d’un llibràs, d’una gran i reconeguda novel·la o d’una trencadora novetat i entre l’autora i vostè o entre vostè i l’autor llenegarà per la pantalla en diagonal, com qui no vol, que han baixat de preu les compreses de la marca x o que l’oli verge està en oferta o el que sigui que definitivament vostès passaran a realitzar una activitat semblant a la lectura però que anirà lentament a la recerca d’una ben nova definició. Es trobarà la “broma” fàcil llegint “La mort d’Ivan Ilitx”, al seu marge, ofertes de nínxols per descobrir. Potser a “La revolta dels animals”, de G. Orwell, aprofitarà que el supermercat x davalla el preu de les costelles de porc. I en aquesta línia es donarà pas a l’esperpent que avui encara no és definit, però que no es torbarà molt. En una societat on és prioritari salvaguardar llocs de feina, malgrat que sigui per fabricar bombes que masacraran infants, en aquesta cojuntura, per arribar a anunciar els preus dels taüts hores abans d’un bombardeig no hi ha res. Temps al temps.

Etiquetes