Alerta a primària

Crit d’alerta d’Unió obrera balear (UOB). El sindicat denuncia que gairebé la meitat dels alumnes de 6è d’educació primària de les Illes Balears té un nivell baix o molt baix d'expressió oral en català. Això demostraria que el coneixement de l’idioma està en retrocés a l’arxipèlag. I el fet és que si actualment al dia a dia dels carrers es palpen problemes de qualitat lingüística cada cop més preocupants, només falta que es detectin retrocessos en les habilitats a les aules per augurar un futur més gris per la llengua!

Segons el comunicat de la UOB, el govern de Francina Armengol estaria fent cas omís d’aquest indicador. Si no fos així, a hores d’ara ja faria alguna cosa per complir el que diu la Llei de normalització lingüística, que l’executiu ha d’emprendre les mesures necessàries perquè els escolars “puguin utilitzar normalment i correctament el català i el castellà al final del període d’escolaritat obligatòria”. Amb més motiu, doncs, el sindicat demana al govern que mogui fitxa. El comunicat també fa una referència interessant a un altre punt de la mateixa llei, que proclama que cal assegurar el coneixement i l’ús progressiu del català com a llengua vehicular en l’àmbit de l’ensenyament. “Progressiu”, diu, mentre la realitat és regressiva.

No disposo d’evidències suficients però la lògica faria pensar que heus aquí algunes de les seqüeles dels atacs contra la llengua que es van perpetrar durant el govern del Partit Popular a les Illes Balears, comandat per José Ramón Bauzá, que amb el pretext del trilingüisme volia arraconar el català a les aules. D’aquesta manera, doncs, es fa palès que no només és contraproduent reduir la quota de català a les aules sinó que el seu ensenyament és insuficient. I això no és tot, la UOB s’ensuma que hi ha centres que incompleixen la legislació actual segons la qual almenys la meitat de les hores de docència de les aules s’hauria de fer en català; l’anomenat decret de mínims. És per aquest motiu que també demana que s’hi posi llum i taquígrafs i el govern inspeccioni la realitat de l’ús del català com a llengua lectiva. De fet, tenint en compte aquesta davallada del nivell d’expressió oral, és evident que no estem per badar gaire.