Al·lèrgies viàries

He superat l’impacte de veure els cartells electorals penjats de nou a Sant Julià de Lòria i m’he sobreposat a la truculenta entrada del cas BPA en el més enllà. Només m’ha faltat superar una prova per fer el ple al quinze: no enganxar el tall de trànsit a la N-145, la carretera de la Seu d’Urgell a Andorra, malgrat que havien anunciat l’hora d’inici. Hauria estat una proesa digne de ser qualificada amb 'cum laude' si és té en compte que el cinquè cop consecutiu que es realitza i que és difícil no coincidir-hi ja que es fa en franges de màxima afluència de vehicles. Els manifestants, una cinquantena, volien mostrar la seva solidaritat amb als refugiats sirians perquè la Unió Europea els obri les portes.

El dret de manifestació està recollit a l’article 21 de la Constitució espanyola. Però en aquests darrers anys s’ha passat clarament de l’ús a l’abús. Les mobilitzacions s’han trivialitzat i han perdut bona part de la seva eficàcia. Hi ha tanta gent que protesta que la resta, en comptes de solidaritzar-se, s’emprenya, i amb raó, encara que siguin actes de curta durada.

Segur que hi ha altres formes de mostrar la solidaritat i el suport amb els refugiats sirians però el del tall de carretera és el més senzill i el que està més a l’abast. Com si la via pública ja no patís prou alteracions per curses populars, bicicletades, cargolades, aplecs, costellades, esllavissades, transhumàncies, fires, festivals, manteniments de túnels, correfocs i concerts.

A aquest pas tindrem manifestacions per salvar el musclo de roca del Valira, campanyes per donar les pestanyes a la ciència o en favor dels nens cantors de Bohèmia; marxes paral·leles entre partidaris de donar els números de telèfon de dos en dos xifres o de tres en tres, i talls de trànsit per reivindicar els beneficis antiestrès del pernill de gall dindi. I totes aquestes accions van, gairebé sempre, en perjudici dels que no hi tenen res a veure. Perquè en aquest temps de primavera algunes manifestacions s’assemblen a les al·lèrgies del pol·len de les gramínies: provoquen molèsties de manera més o menys continuada.