Altres bicis

El Tour ha tornat a Andorra després de set anys i, com va titular algun mitjà l’endemà de l’etapa que culminava a Arcalís, el país s’hi ha bolcat. I amb tanta eufòria per les bicicletes no puc evitar insistir en el tema de la mobilitat: el Principat està ple de ciclistes esportius, alguns professionals i molts amateurs, però hi ha molt poques persones que utilitzin aquest mitjà, la bicicleta, per als seus desplaçaments quotidians. La xarxa de carrils bici és pobra i la convivència és tan complicada amb els vehicles a motor com amb els vianants. Per què, si no, no s’ha plantejat un carril bici a Vivand i ara a la part baixa de l’avinguda Meritxell, que també s’ha sumat a la vianantització?

El temps que va funcionar la prova pilot d’un servei de lloguer de bicicletes elèctriques –recordeu Pedaland?– hi va haver persones que es van animar a utilitzar aquest sistema per als desplaçaments habituals o bé de forma puntual, alternant la bici i l’anar a peu pel centre d’Andorra la Vella i Escaldes-Engordany. Segurament no va arribar a haver-hi prou massa crítica com per fer-lo rendible. Però la rendibilitat ha de ser l’únic criteri quan el que s’està oferint és una alternativa de mobilitat més sostenible?

Subvencionar l’adquisició de vehicles amb motor elèctric és una aposta per reduir les emissions de CO2 i viure en unes valls amb menys fums. Però substituir un tipus de motor per un altre, quan la generació d’energia elèctrica encara està lluny de ser 100% renovable i neta, no suposa un veritable canvi de model de mobilitat. Ara s’ha actuat sobre el transport públic i esperem que, polèmiques a banda, la concessió de les noves línies contribueixi a millorar un servei clarament millorable. Potser les bicicletes haurien de rebre també un suport públic que incentivés el seu ús, suport que podria anar des d’oferir un servei de lloguer com el que vam tenir durant uns mesos a materialitzar una xarxa de carrils eficient (i no inconnexa) i que garanteixi la seguretat de tots plegats.