El món no es va fer en un dia, deia la padrina quan demanava paciència als impacients infants. Sembla que la regidora encarregada de la neteja de Palma, Neus Truyols, s’abona a aquesta teoria quan es felicita pels resultats del canvi en el sistema de recollida de mobles i trastos, tot i demanar paciència a la població. La percepció ciutadana s’allunya de la satisfacció institucional i les xarxes socials van plenes de fotodenúncies d’abocaments urbans descontrolats. I aquesta és una de les contradiccions del nostre temps: els ciutadans es queixen dels seus governs, fins i tot quan la culpa és de la mateixa ciutadania, com en aquest cas. Habitants de Palma queixant-se que els seus veïns aboquen el que volen, com i quan volen, però en culpen les institucions. Sempre ens quedarà el dubte de quin temps necessita la població per assolir actituds cíviques, però encara és més dubtós creure que un canvi de sistema aconsegueix fer-les retrocedir. Mal d’entendre que ara siguem col·lectivament més porcs que abans, malgrat que la realitat és que ara la ciutat és més bruta que abans per culpa d’actituds incíviques que crèiem superades. Potser tot és una qüestió de paciència, d’esperar una reeducació sobrevinguda a cops de bones intencions o de repressió municipal. A priori, no neg la possibilitat que s’acompleixin les previsions, tant de bo. Però si no és a força d’una gran repressió, d’un control difícil d’imaginar sense mecanismes orwellians de vigilància, no s’explicarà la millora en la conducta col·lectiva més que en l’afartament de tanta brutor. I això és mal de creure. Fins ara, el canvi de sistema s’ha entès com una barra lliure per a l’incivisme: pura regressió.
