Andorra, model d’Estat

A Andorra, en teoria i sobre el paper constitucional, es pot parlar de tot. Però això només és en teoria, hi ha una sèrie de temes tabú, sobre els que no es pot dir ni piu, i si dius piu pots ser durament represaliat. Aquest és el cas del nostre model d'Estat. Posar en qüestió aquesta figura rara i anacrònica que en diuen coprincipat és gairebé un pecat mortal. Tard o d'hora és un tema que s'ha de debatre i potser el debat ens porta a la conclusió que ja estem bé... o no. Però, en tot cas, s'ha de poder debatre, s'ha de posar sobre la taula sense por.

Durant l'Edat Mitjana eren molts els dominis, zones, senyorius, comtats... sota la tutela o el domini de dos (o més) senyors feudals i, casualitats històriques, que ara no venen al cas, han portat a Andorra a mantenir aquesta figura bastants segles després. Jo, personalment, sóc partidari que la sobirania parteixi de la ciutadania en totes les institucions. A més, com a persona agnòstica i no-francesa em molesta sobiranament (mai millor dit) tenir un copríncep votat pels francesos i un altre triat pel Vaticà. Però una cosa són les molèsties personals de cadascú en termes de sobirania i una altra és el que ens convé. En aquest punt tampoc tinc clar que ens convingui que el bisbe de la Seu d'Urgell opini cada dos per tres sobre temes que són (o haurien de ser) matèria de resolució democràtica per part del poble andorrà. També em molesta que França utilitzi la figura del copríncep per fer un tipus de pressió diplomàtica paternalista que no faria si Andorra no el tingués com a copríncep.

En fi, que hauríem de poder parlar d'això amb naturalitat, sense tabús ni visceralitats. Que, tal i com comentava l'altre dia amb un prestigiós jurista del país, no estaria de més que l'Estat tingués alguna comissió d'estudi que, allunyada de sentimentalismes i visceralitats polítiques, estudiés amb rigor la viabilitat d'altres formes d'Estat.

De totes formes val a dir que, encara que sigui tímidament, el Partit Socialdemòcrata ja ha anunciat la intenció de posar sobre la taula la possibilitat d'un referèndum sobre la forma d'Estat. El PS no és el meu partit, ni la meva ideologia, però chapeau pel comentari. Si porten això al programa tindran el meu vot.