Andorra es mou!

Com han canviat les coses en pocs anys! Si fem una mica de memòria segur recordarem aquella Andorra propera als seus veïns, proveïdors de prosperitat i estabilitat, però allunyada, molt allunyada diria jo, del que passava a la resta de món. De fet, fins i tot dins del propi país, malgrat ser petits i pocs, vivíem molt lluny els uns dels altres. Grups separats per raó de la seva cultura i/o nacionalitat, col·lectius de residents atrinxerats en àrees geogràfiques i idiomàtiques, minories que decidien i lluitàvem pel poder i altres que es conformaven en ser simplement espectadors sense veu ni vot.

Aquella Andorra quasi monotemàtica i desconeguda per la immensa majoria del món, que en el seu moment va saber construir un model de prosperitat basat en la seva oferta diferencial, ha vist com l’aigua deixava de brollar d’aquella font que semblava inesgotable i es veia obligada a buscar-ne d’altres de fonts que asseguressin el benestar d’una desconcertada població que assistia expectant a l’escenificació del més sorprenent procés de transformació de la nostra història.

Reactivació, liberalització, transparència, homologació o internacionalització, són termes que als nostres avantpassats se’ls faria difícil d’assimilar en tota la dimensió que avui representen i en canvi pels nostres joves seran regles bàsiques de vida com també ho han de ser termes com solidaritat, integració, associació, convivència, contribució i d’altres que venen a definir l’esdevenir conceptual de l’Andorra del futur.

Aquesta nova Andorra dialogant, negociadora i signatària de convenis internacionals bilaterals i multilaterals, molt més propera a organismes con la OCDE o la Unió Europea, s’ha redefinit en base a un model que aquells als quals els hi expliques consideren molt atractiu i competitiu, però que té escletxes o indefinicions que cal acabar de polir perquè quan com a producte el lluïm a l’aparador, ens el comprin aquells exigents clients que sempre busquen el bo i millor per a la seva família, empresa o patrimoni.

Cada petit pas que donem per a cohesionar aquelles comunitats que d’antuvi feien cadascuna la guerra pel seu compte, representa la possibilitat potencial de reclutar nous soldats per aquest exèrcit promotor de les bondats del país. L’exemple d’implicació i integració de la comunitat empresarial no autòctona a través del International Comitee creat a la CEA reforça la idea. Molts d’aquests holandesos, anglesos, irlandesos, danesos, o neozelandesos, han passat de ser uns detractors dels canvis que el país impulsava a ser-ne uns defensors i difusors incondicionals. I a més t’expliquen que han vist néixer models d’èxit com Irlanda o Singapur i amb Andorra podria passar quelcom similar salvant les diferències, és clar.

Tanmateix, molts professionals estrangers dels àmbits econòmic o jurídic han entès que la nova jurisdicció andorrana era una oportunitat i s’han establert al país amb l’objectiu que part dels seus clients internacionals també sàpiguen apreciar el que pot arribar a representar Andorra en un futur pels seus interessos.

Hem vist com de quasi no existir en l’àmbit de l’organització d’esdeveniments esportius, hem passat a ser una referència, particularment en esports de muntanya, neu, ciclisme i aviat d’altres que s’estan reactivant com el tenis i els derivats, més enllà dels esports col·lectius que també revifen. Però al costat de la pràctica del esport també sorgeixen iniciatives relacionades amb la tecnificació i l’alt rendiment esportiu o la medicina esportiva, algunes conegudes i d’altres en projecte. L’esport en si ha estat un element de cohesió dels diferents grups de ciutadans i per exemple, a l’estada del Tour de France vàrem poder veure gaudir a una munió de residents de diferents nacionalitats impressionats per la grandesa d’aquest esport en un escenari idíl·lic, les nostres muntanyes, les de tots.

Hem vist igualment, com nous projectes educatius d’impuls forà van prenent forma i com escoles de primària i secundària de prestigi internacional, conscients de la demanda creixent dels nous residents, han apostat per associar-se i aportar el seu 'know how' a algun centre privat del país, cosa que hauria de donar-nos una pista de les expectatives que es generem pels inversors estrangers en àmbits tant diversos.

Però és que som capaços de guanyar la pugna per organitzar un congrés mundial de FIABCI quan probablement per dimensió i nombre de membres de la delegació andorrana, si no fos per l’habilitat negociadora i pels canvis que ha impulsat el país, potser no s’hagués assolit mai. No som conscients encara de l’enorme oportunitat que representa pel país poder mostrar al món un cop més la nostra capacitat organitzativa i alhora poder exhibir la totalitat dels projectes immobiliaris que ofereix el nostre territori, sobretot pensant en la reactivació dels diferents sectors afectats.

Es indubtable que avui Andorra es mou però no es mou ni prou ni a la velocitat desitjable. Encara són molts els canvis i millores a implementar, sobretot si volem fer brollar de nou la font de la prosperitat. I és clar, no podem esperar que arribi l’èxit quan ja haguem fet tard. I per a què això no succeeixi, on està el secret, què cal fer per a posar en valor tot aquest model que tant esforç ens ha costat definir i implementar?

Doncs incorporant al nostre ja gran exèrcit d’ambaixadors/promotors, tot el talent, l’esperit emprenedor i la inestimable experiència de tots els ciutadans del nostre país, els que hi són ja i els que arribaran, sigui quin sigui el seu origen, sigui quina sigui la seva llengua i des de la iniciativa privada i en col·laboració amb totes les organitzacions empresarials i associacions sectorials del país traçar un pla, elaborar una estratègia que després es pugui presentar a les nostres institucions i autoritats com prova del nostre compromís, de la nostra iniciativa, de la nostra esperança, del nostre optimisme i de la nostra pro-activitat i així acabar d’esvair aquells dubtes que bloquegen les decisions i provoquen un retard nociu pels interessos d’un país al que encara li queda molta feina per fer i al que el temps se li esgota.