Andorra necessita Judiths Arbós

Sense competitivitat, sense exhibir múscul i sense lluir samarretes de proves esportives inhumanes, els alumnes de la Judith ofereixen uns testimonis colpidors

Fa quatre anys que la preparadora física especialitzada en la salut i la rehabilitació de persones que pateixen patologies, Judith Arbós, va tenir una idea tan simple com brillant: que els malalts de càncer poguessin compartir experiències alhora que practicaven exercici. Arbós va patir dos anys de travessa pel desert mentre intentava, sense èxit, que algú a Andorra li despengés el telèfon o li obrís la porta per materialitzar la seva pensada.

La preparadora física va veure la llum quan fa un parell d'anys es va crear l'Associació Andorrana Contra el Càncer (Assandca), una entitat que podia ajudar-la a vehicular el seu projecte. Assandca es va posar en contacte amb el Comú d'Andorra la Vella, que va cedir les instal·lacions de Serradells a Arbós perquè pogués fer classe als malalts de càncer que volguessin.

La setmana passada va començar el curs per a vuit persones. Són perfils completament diferents que tenen en comú les ganes d'esforçar-se per plantar cara al càncer. Van al gimnàs tres cops per setmana. Sense competitivitat, sense exhibir múscul i sense lluir samarretes de proves esportives inhumanes, els alumnes de la Judith ofereixen uns testimonis colpidors.

"Em va encantar des del principi. Ha estat una alegria com m'ha acollit la Judith i com entén les meves dificultats per fer exercici, perquè veus que gent del teu voltant també té dificultats. Els dies que em toca venir al gimnàs em llevo amb alegria. Aquí, el cansament que tens és de victòria, no de dolor. Això et compensa perquè tornes a viure", explicava Liliana Araujo, a qui l'activitat programada per la Judith la fa "tornar a viure després dels tractaments i les cirurgies".

Andorra necessita Judiths Arbós. I necessita encara quelcom més important: que les institucions i les entitats creguin en els projectes de les persones que poden fer aportacions per millorar la societat. Si no s'hagués creat Assandca, la idea brillant de la Judith, que va estar a punt de llençar la tovallola, s'hagués podrit al calaix de les idees que no es materialitzen. I alguna entitat, equipament (que no és Serradells) i institució (que no és el Comú), que ignoren els particulars i només fan cas de manera interessada d'algunes associacions, n'haurien tingut la culpa.

@quicualguacil