Andorra: objectiu 2016

Després d'un any en què la nostra societat s'ha vist sacsejada per un tsunami financer sense precedents a la nostra història i que ha alterat significativament totes les previsions de reactivació real de la nostra economia, crec sincerament que podem ser optimistes si mirem al futur més proper. És cert que hem hagut de frenar, reflexionar, actuar i assumir els efectes d'un inesperat contratemps, però justament anem a començar un nou any que promet avenços significatius en els processos endegats des de fa temps i que ens han de ressituar de nou en el camí del progrés.

Malgrat la incredulitat d'alguns sectors immobilistes, cada cop més minoritaris, tot cal dir-ho, les expectatives reals basades en la feina feta i les eventuals conseqüències que en positiu se'n poden derivar, conviden a l'optimisme. De fet, quina actitud pot ajudar més a fer possible la nostra prosperitat que l’optimisme, acompanyat, això sí, de la constància i la perseverança ?

No és un discurs pseudopolític ni molt menys. De fet, reconec haver trencat amb els esquemes clàssics que motiven i justifiquen la política tal com avui encara s'entén. És una reflexió basada en l'experiència i les conclusions que se'n deriven.

Efectivament, cal ser optimista perquè estan en camí canvis que determinaran la història d'Andorra dels propers anys. I no són canvis fruit de la casualitat. Són canvis que deriven de la molta feina feta de tants i tants ciutadans, uns representatius, altres anònims, que han cregut fermament que, tot i conservant els valors ancestrals, el país s'havia de projectar vers el futur d'una forma diferent.

I vet aquí que el projecte de diversificació econòmica comença a deixar entreveure expectatives reals. Els clústers de sanitat, educació, noves tecnologies i de l'esport han posat les bases per assolir grans resultats a mitjà termini i sobretot dotar de solidesa i credibilitat el nostre nou model econòmic, una proposta que ja avui està essent analitzada per la comunitat internacional, sempre expectant davant d'ofertes per les que deixar-se seduir.

Però el més sorprenent d'aquest procés és que malgrat la intenció inicial de separar els clústers per categories, de vegades són tan trapelles que interactuen entre ells, reinventant-se en quelcom diferent, més global i més eficaç si ens atenem a les conseqüències que en poden derivar. Serveixi d'exemple una universitat internacional que vol desenvolupar una determinada iniciativa basada en la implantació al nostre país d'una facultat de medicina, ciències de la salut i de l'esport. Per una banda, clúster d'educació, per una altra banda, clúster de sanitat, però a més, resulta que aquesta universitat desenvolupa les més avançades tècniques en l'ensenyament virtual i en la investigació i la recerca -clúster tecnològic-, i tanmateix, mitjançant els seus programes de formació en l'àmbit de l'esport també incideix en aquest clúster, sense menystenir el fet que una part dels beneficis es destina al patrocini de clubs esportius i esportistes, i sense oblidar tampoc l'organització d'activitats en l'àmbit del turisme sanitari i de la cultura.

El model descrit no és pas una il·lusió sinó un projecte real l'origen dels qual es remunta a la inspiració i generositat d'un virtuós ésser humà i que molt aviat pot trobar continuïtat a casa nostra. I aquesta només és una de les bones noves que aquest proper 2016 ens pot portar. Mercès, insisteixo, a l'esforç i constància de molts, el proper any ens començarà a mostrar l'autèntica dimensió del que podem arribar a evolucionar com a societat. Només cal, com sempre reclamo, actitud, optimisme, confiança, positivisme i perseverança. Molta sort estimada Andorra per aquests nous temps que arriben!