Andorra, un país cooperant amb la UE

Realment cal només ser crítics quan toca i si toqués, sempre fer-ho amb un esperit constructiu i conciliador. Ara més que mai l'actitud dels nostres governants i dels defensors de les diferents tendències que configuren el nostre mapa polític han de comprendre que per damunt de tot hi ha Andorra, qüestió que no sempre sembla prioritària, i més en períodes preelectorals.

Justament per això, crec que tots sense excepció hem d'estar d'acord que sortir de la llista negra de la UE de països no cooperants a efectes fiscals és una bona notícia, especialment perquè és conseqüència directa d'una àgil reacció davant dels condicionants que derivaven del programa BEPS. Per més que de vegades sembli que la dignitat i la sobirania d'un país pot veure's limitada per la pressió de determinades institucions internacionals, ho hem de fer si volem justament seguir sobrevivint primer i prosperant després, mantenint estàlvia la nostra integritat com estat sobirà.

No obstant això, resta un llarg camí per recórrer. Andorra encara forma part d'una altra llista de països que els hi manca una part de deures per fer. En aquest sentit, ha assumit el compromís davant del Code of Conduct Group i de la Comissió Europea d'eliminar o almenys adaptar la regulació del seu Impost de Societats, i més en particular els règims preferencials que conté, al Codi de conducta sobre la fiscalitat de les empreses i l'OCDE. I a més fer-ho ràpidament, durant el 2018 com a màxim. Aquest condicionant no és exclusiu per a Andorra, sinó que hi ha una quarantena més de països, entre els quals hi ha San Marino, Liechtenstein i Suïssa, que s'han compromès igualment a adaptar les seves legislacions als estàndards de governança fiscal de la UE.

Cal dir però que aquest 'screening process' analitzava la situació existent al mes de juliol del 2016 i que, quan abans parlava d'àgil reacció per part d’Andorra, justament em referia al fet que des de mitjans d'aquest any es troba a tràmit parlamentari i a punt d'aprovar-se un projecte de llei de modificació de l'Impost de Societats, que ve a recollir totes aquelles modificacions imprescindibles per donar compliment a les exigències del programa BEPS. L'esmentat projecte, a més d'establir unes estrictes regles de comunicació entre estats per tal d'evitar estratègies d'elusió fiscal per part de determinades multinacionals que, com ja hem comentat en d'altres ocasions, han obtingut determinats tractes de favor (els famosos 'tax rulings') àdhuc d'estats de la pròpia Unió Europea (per exemple l'afer d’investigació periodística Luxleaks ho va posar en evidència), sobretot elimina quasi totalment els règims preferencials amb exempció del 80% de la quota tributària, especialment en el cas de les companyies de comerç internacional i les financeres intragrup. Només manté aquesta exempció en el cas de companyies explotadores d'actius intangibles, per a l'explotació de patents, models d'utilitat i programes d'ordinador protegits per drets d'autor, amb un clar arrelament a Andorra i sempre que es compleixen unes estrictes normes que seran examinades minuciosament per la nostra Agència de Tributs. Finalment, i també amb molt de sentit, s'estableixen determinades limitacions a l'exempció dels dividends percebuts de companyies ubicades a d'altres països, exigint-se que les filials distribuïdores de dites rendes hagin tributat per un impost sobre els beneficis de naturalesa anàloga a l'equivalent andorrà.

Com ja vaig dir fa uns dies en un article, el projecte BEPS té com a objectiu imposar unes regles fiscals que es basin en la substància i la transparència. En aquest sentit, la modificació apuntada pretén eliminar del nostre règim tributari normes que afavoreixin la competència fiscal deslleial i que permetin l'erosió de bases imposables i el trasllat artificial de beneficis. Doncs bé, dins de no res objectiu aconseguit i a més anticipant-nos a la majoria d'altres països igualment compromesos al canvi, ja que a principis del 2018 tindrem ben segur la normativa adaptada a les exigències de la UE.

Manca doncs molt poc perquè Andorra ingressi al privilegiat grup de països que no formen part de cap llista més que no sigui aquella que acull als que compleixen escrupolosament amb els estàndards exigits internacionalment.

Les relacions amb la UE, però, no acaben aquí i resta encara el repte més important i alhora el més complicat: les negociacions d'un acord d’associació que a hores d'ara projecta llums i ombres, expectatives i incerteses, i que encara precisa d'una hàbil i inspirada estratègia negociadora el resultat del qual sigui prou convincent perquè finalment la nostra desconcertada ciutadania li doni el seu plàcet definitiu.