Sí, Andorra és un país creatiu

He tingut l'oportunitat de participar aquest dimecres en la taula rodona sobre creativitat organitzada pel Comú d'Andorra la Vella. Ha estat una oportunitat única per trobar-me amb gent amb les mateixes inquietuds dins de diferents àmbits. No sempre és fàcil trobar el moment per debatre sobre aquestes qüestions. El que sí que és cert és que tots vam coincidir bastant en les nostres conclusions. I com que el temps passa molt de pressa, el discurs era molt ric, i eren bastants ponents, aprofitaré per exposar, de manera breu, el que tocava més en el meu àmbit: les xarxes socials.

Què cal fer per ser creatius a les xarxes socials? Una mica de tot. Per saber si una publicació és realment creativa,valuosa, innovadora i inventiva cal tenir en compte el format, el fet que sigui gens comú, així com l'originalitat, que sigui quelcom nou, inèdit, mai vist, diferent, especial, estrany, sorprenent. Però també ha de tenir un impacte i un valor social de transformació, fent un gir totalment renovador; i per descomptat, estèticament ha de tenir una integritat harmoniosa, i ser molt ocurrent.

Però no sempre la creativitat respon a aquests cànons. Alguna cosa pot ser molt creativa perquè s'ha treballat moltíssim (brífings, pluges d'idees fins a l'avorriment) però també ho pot ser perquè sorgeix de l'espontaneïtat. Una resposta ràpida en una situació que ho requereix, n'és una mostra.

Però sobretot, el que diferencia quelcom creatiu d'alguna cosa que no ho és, és que l'originalitat genera una experiència en els usuaris que fa que ho vulguin compartir. El que està clar és que com més creativa sigui la publicació, més consumidors tindrà.

Un dels errors més freqüents és pretendre que els usuaris consumeixin el que nosaltres volem (des del punt de vista empresarial). No, no funciona així. Els mitjans socials estan pensats per generar interacció, no per generar passivitat. No volem que ens venguin la moto, veritat?

Una batalla constant dels creatius és fer entendre i defensar que les nostres idees són bones. Que sí, que segurament són boges, però bones. Encara no sé per què hi ha por al desconegut. Com si les idees més innovadores no fossin segures. Mai ho entendré. La por s'ha menjat idees brillants.

A Andorra hi ha gent creativa. Molta. Però també hi ha gent molt gris i anodina que s'intenta aprofitar i pujar al carro de les oportunitats dels altres. Per sort, els creatius de seguida ho detectem i els eliminem. Fora, no els volem. La nostra energia mai l'apagarà ningú. I menys un mesquí. Però avui no toca parlar de mediocritat. Ho deixem per un altre dia.