Andorra 1.0

Fa dos anys em volia donar de baixa a la parròquia on residia i necessitava el certificat. Vaig entrar al seu web i vaig veure 'tràmits en línia'. Mira que bé, no hauré d'anar-hi. Vaig demanar en línia el pertinent certificat i al cap de dos dies vaig trucar per veure com estava el tràmit: no es pot fer aquest tràmit pel web, em diu la senyora. Sí, sí que es pot perquè ho he fet. No, no es pot, em torna a recriminar. Bé, com que no tenia manera de demostrar-li que havia fet la sol·licitud, em vaig negar a anar-hi a demanar-lo. És el seu problema. És culpa seva que ofereixin una cosa que 'no es pot fer', quan en realitat et deixava fer el procés. Però no em va quedar més remei que fer-ho per la via tradicional.

Fa dues setmanes vaig fer una consulta-demanda-suggeriment on line a la mandatària de la parròquia on resideixo ara. A través d'un web on anuncien ''línia directa amb la cònsol''. Encara espero resposta. Sembla que la línia directa és només per quedar bé.

Un altre exemple: el pagament on line de les multes a la Policia. Em truca un dia una senyora per dir-me que tinc un deute pendent amb la Policia per un tema d'excés de velocitat, i que tinc un termini per pagar-lo. Com que estava de vacances li comento la possibilitat de pagar-lo a través del web, ja que m'havia assabentat d’aquesta possibilitat. No, no es pot fer, em contesta l'agent.... però si ho vaig veure a les notícies! –li contesto- “doncs jo no tinc ni idea d'aquest servei, em torna a dir” i es queda tan ampla. Desesperant, veritat?

Aquests són només tres casos entre segurament molts més. Les administracions s'estan quedant obsoletes. Fa anys que sento parlar de tràmits on line... però la veritat és que, salvant excepcions, els webs institucionals no estan preparats, són poc navegables i gens pràctics.

Per exemple, entro a l'oficina virtual de l'Administració tributària, i el primer missatge que em surt és "ALERTA. El navegador o la versió del navegador que esteu utilitzant no són compatibles". Malament, ja comencem molt malament. I no, no vull llegir-me les sis pàgines de recomanacions tècniques que m'aconselleu. No tinc temps. Algú amb la necessitat de fer aquest tràmit ho haurà acabat fent i segurament no és tan complicat, però a mi, d’entrada, em fa mandra.

S'ha de reconèixer per això l'esforç que s'ha fet en aquesta matèria, per exemple a la CASS, on es poden fer algunes sol·licituds sense haver de desplaçar-s'hi, així com algunes empreses privades i els bancs.

En fi, que finalment la millor –i única- solució és acabar fent desplaçaments que comporten una despesa de temps, cues, i esperes.... i si tens sort, algú amb molta empatia, apassionat de la seva feina, t'atendrà amb un gran somriure, eficiència i rapidesa. Si és que al final dóna gust perdre un matí per fer tràmits!