Opinió 05/11/2015

Andorran patents

És evident que la creació d’un marc legal complert per a la propietat intel·lectual esdevé un pas més vers la tant anhelada seguretat jurídica

i
Pere Augé
5 min

Quan reflexiones sobre el ventall de possibilitats que s’obre amb aquesta nova Andorra que poc a poc es va dibuixant, te n'adones del perquè el canvi de paradigmes era necessari. Reforçar els sectors tradicionals i impulsar-ne de nous i diversos, aquesta és la consigna.

Aquesta nova estructura social i econòmica es fonamenta en el desenvolupament del coneixement en tots els àmbits possibles. Justament, no fa gaire posàvem èmfasi en la potencialitat d’Andorra com a 'hub' en matèria educativa. Destacàvem l’interès de diversos centres educatius internacionals, alguns universitaris, en implantar-se al nostre país atrets per la singularitat del mateix i els múltiples avantatges que podia aportar a futurs estudiants arribats d’arreu.

Un d’aquests centres està especialitzat en ciències de la salut i curiosament participa en diversos programes d’investigació a nivell biomèdic de gran abast i transcendència. És clar, resulta indissociable la universitat i la investigació i si hi ha sort al darrere arriben els descobriments, els avenços científics i la necessitat d’ordenar i protegir els nous coneixements en el camp de la propietat intel·lectual i més concretament de les patents.

La propietat intel·lectual es va començar a regular a Andorra el 1995 amb la Llei de marques que va permetre implementar l’Oficina de Marques (OMPA) el 1996. L’any 1999 es va aprovar una llei de patents i una llei de drets d’autor que no es van arribar a desenvolupar, probablement perquè en aquell moment les autoritats del país no van creure ni oportú ni prioritari implementar aquest important marc legal de protecció de les invencions, del coneixement o de la propietat literària i/o artística, i més tenint en compte que l’economia del país estava molt centrada en les estructures productives tradicionals i el sectors industrial, d’investigació i desenvolupament, el literari o artístic i l’universitari, o eren testimonials o tenien un abast local molt limitat.

Tot canvia però, amb l’obertura a les inversions exteriors de l’estiu del 2012 i el procés de diversificació econòmica com a objectiu. Si s’havia de donar entrada a nous sectors econòmics al país, calia crear el marc legal adequat i és així com el 2011 es crea la Societat de Gestió Col·lectiva de Drets d’Autor i, recentment, el 30 d’octubre del 2014 s’aprova una renovada Llei de patents amb el seu respectiu Reglament del 22 de juliol del 2015, cosa que farà que al 2016 tinguem operativa la nova Oficina de Marques i Patents del Principat d’Andorra, fita que motiva algunes reflexions més.

Una primera reflexió la faria en base a petits països europeus com ara Liechtenstein, que amb una població que és la meitat de la nostra i una superfície territorial 3 vegades inferior, té un PIB un 80 % major que el nostre (uns 4.300 MEUR), o el cas de Mònaco, que amb una població també la meitat de la nostra i una superfície minúscula de poc menys de 2 km2, més que dobla el nostre PIB arribant als quasi a 5.000 MEUR. I l’explicació no és altra que la diversificació de la seva economia i el major pes, molt significatiu per cert, de la indústria, particularment la de precisió, cosmètica, etc. No cal dir que ambdós països, i al qual afegiria San Marino, han desenvolupat molt abans que Andorra la protecció de la propietat intel·lectual i fa temps que fan part de la EPC o European Patent Convention.

La segona reflexió és molt evident: ara li toca a Andorra desenvolupar el sector tecnològic, industrial de precisió o el biomèdic, i en tot plegat hi té molt a veure la captació i el desenvolupament del talent via foment de l’emprenedoria i de l’ensenyament i la investigació a nivell universitari. L’obertura econòmica i la pro-activitat pública i privada han de fer-ho possible promovent, fomentant, finançant i impulsant iniciatives com les que es comencen a fer visibles al Principat.

La tercera reflexió a fer és que Andorra era i és molt més òptima per a la implantació i desenvolupament d’iniciatives com les abans esmentades que les que demostren les seves xifres actuals. Això vol dir que, més enllà de l'examen de consciència, el nostre país té un gran recorregut ara que disposa de les eines per fer-ho.

Però la reflexió més important és que els investigadors no trobaran un lloc millor per desenvolupar les seves iniciatives que Andorra. Un país que ha fet un encomiable esforç per homologar la seva legislació a nivell internacional –que ha merescut un respecte creixent dels organismes pertinents–, que s’ha dotat d’un competitiu model econòmic i fiscal –important en el desenvolupament d’iniciatives empresarials–, un país un envoltant de natura i on la seguretat i pau social en són estendards destacats.

És evident que la creació d’un marc legal complet per a la propietat intel·lectual esdevé un pas més vers la tant anhelada seguretat jurídica. Poder protegir les invencions, dotar de garanties els descobriments científics, poder exercir drets per a denunciar infraccions derivades de la introducció o simple emmagatzematge de productes patentats i tantes altres possibilitats derivades de la nova reglamentació en aquesta matèria, és quelcom que mereix ser conegut per aquells que eventualment se’n puguin beneficiar d’una o altra forma.

Tanmateix, si fins ara hem parlat d’homologació amb els criteris d’organismes internacionals com l’OCDE o la UE, caldrà tenir present que en matèria de propietat intel·lectual, a part de l’OMPI, on hi som des de fa vint anys, existeix l'European Patent Organization, que de moment agrupa 38 països més 3 extensions addicionals, així com el Tractat de Cooperació en Matèria de Patents, als quals ens haurem d’adherir si volem ésser tinguts en compte en aquest camp del coneixement i dels serveis.

El desenvolupament de la propietat intel·lectual és propi de societats altament evolucionades o en evolució, una oportunitat per a què també la nostra societat evolucioni vers uns índexs de confort econòmic molts superiors als actuals. És també la porta d’entrada de talent i de coneixement, així com un impulsor de la diversificació i la recomposició d’una societat com la nostra, ara per ara molt polaritzada en el turisme, el comerç i els serveis, particularment els financers.

No és utòpic aspirar a què un dia, alguns dels projectes d’investigació més emblemàtics a nivell internacional pugin trobar acollida la nostre país. De fet, si la providència i l’esforç de les parts implicades assoleixen el seu objectiu, aviat tindrem al país una universitat que ja impulsa diversos projectes d’investigació mèdica als Estats Units. Imaginem-nos aquests projectes a casa nostra on disposem d’infraestructures hospitalàries que ja han estat reconegudes com a vàlides per a tal fi.

Potser fins i tot hi haurà laboratoris farmacèutics que en lloc d’implantar-se a Irlanda ho faran en un futur a Andorra, quan les circumstàncies així ho permetin. Ho tenim quasi bé tot perquè sigui així. Alguns petits canvis legislatius més i una millora ja projectada en les nostres comunicacions, i el marc estarà completat.

Llanço doncs un esperançat missatge al vent per veure si arriba a tots aquells potencials ciutadans del món, aquells que tot i encara no saber-ho, aviat seran coneixedors i beneficiaris d’aquesta nova Andorra, més diversa, més moderna i molt més internacional.

stats