Anem millor?

Carrers plens, gent per tot arreu, bosses, centres comercials plens. No sé cap dada estadística però sembla que les coses van bé, sembla que ens recuperem, que com a mínim comercialment estem sortint del forat. Però això és real? És conjuntural o a llarg termini? Hem canviat el model o continuem sense un model econòmic clar, vivint de renda quan als veïns els hi comença a anar millor? Doncs sembla que ens comença a anar bé, però que vagi bé ara no és garantia de futur. Cal definir quin és el model econòmic del país. L’estructura econòmica d’Andorra sempre s’ha aguantat sobre tres potes, la financera, la comercial i la turística (bàsicament de neu). I això és com un tamboret de tres potes, si en falla una costa de mantenir l’equilibri. I tenim un tamboret que sempre balla, o bé patim perquè no neva, o veiem que el sistema financer no té clar el seu futur i es troba afectat per determinats escàndols, mentre el comercial ha viscut una llarga crisi. Cal estabilitzar les potes. Tot i això cal ser optimista, el sector comercial ha viscut una important reconversió (centres comercials potents, franquícies de grans marques, cadenes de botigues en comptes de petits comerços), en esquí tenim els millors dominis esquiables del Pirineu i el sector financer,...el sector financer no sé ben bé què fa, sembla que té els ulls més a fora que a dins. En fi, si l’únic objectiu és mantenir les seus socials aquí i fer tots el negocis a fora, doncs...

De totes formes ens hem de plantejar si a llarg termini som viables com a Estat només amb amb el turisme i el comerç, potser cal pensar en coses noves. No ho sé, en fi, ja ho veurem, però per veure-ho potser caldria tenir pensada alguna estratègia. Les nostres sortides són limitades mentre no tinguem resolt el tema de les comunicacions i els accessos a Andorra. L’obertura econòmica és una eina, però no un pla estratègic. M’agradaria que fóssim viables com a Estat però si no prenem decisions no ho veig clar. Sí, sí, està bé posar impostos i el que volgueu, perquè ens pressionen de fora, però també cal pensar un model econòmic viable, no totes aquestes martingales que surten als llibres blancs i no serveixen per a res, en fi, ja ho veurem.