Ostres! El 2016 ens felicitam, i ens felicitam de debò, perquè el Govern de les Illes Balears promociona i subvenciona les energies renovables; dins dels seus límits pressupostaris i, sobretot, competencials. No em direu que no sigui estrany, gairebé estrambòtic, vendre sol com a reclam turístic i pagar, a preu de canari jove, combustibles fòssils i contaminants per acollir-los amb confort. Però és la realitat, dura i pura, d’un país que té més hores de sol que qualsevol altre d’europeu, no gaudeix de gaires reserves pròpies de petroli i gas, ni esplendorosos salts d’aigua per aregar fent-los passar per turbines. Mentre encara debatem si qualque dia aconseguirem saber per què tenim un deute desorbitat amb unes elèctriques que ens fan pagar una de les tarifes més cares d’Europa, ens hem de felicitar perquè un govern sense competències ni pressupost apedaça, com pot, l’enorme forat que ens han fet en la història de les renovables i en les butxaques de ciutadans i empreses. Hi ha moments, puntuals, que els molins instal·lats a la Península generen prou energia per abastir tota la demanda. No ho fan, evidentment, perquè les nuclears no es poden aturar quan bufa el vent i engegar quan vénen calmes. Tampoc moltes de les que cremen carbó, gas o dièsel. En un moment d’eufòria zapaterista, molts doblers públics es dedicaren a subvencionar grans camps d’energia fotovoltaica perquè, fins i tot quan es fan passes a favor del medi ambient, en aquest país de portes giratòries i empresaris abonats al BOE, s’han de prioritzar els beneficis dels grans inversors. Rajoy no ens donà temps a decidir si era la política adient: se la carregà i prou. Ara, a Balears, i amb retard, s’apedaça.
