Ja sabem que l’afició mallorquinista és poc exigent i, a més a més, que no és gens rancorosa. Els mateixos espectadors que fa quinze dies manifestaren rebuig amb mocadors i una bona esbroncada als jugadors, i sobretot a l’entrenador, han acomiadat l’equip amb una gran ovació, i això que el Mallorca solament ha aconseguit un trist empat davant un trist i pitjor Oviedo. L’equip que dirigeix l'exmadridista Fernando Hierro va tenir un perfil tècnic molt baix, no es va acostar a l’àrea mallorquinista en cap moment i va donar per bo l’empat, fins i tot abans de començar. Suposam que aquesta era la idea. Tot això està molt bé, però, i el Mallorca? Els jugadors de Vázquez controlaren el joc i la pilota; tocaren bé, feren bones combinacions, però dins l’àrea no crearen perill suficient per desequilibrar el resultat. Aquests aspectes degueren ser el que provocaren els aplaudiments dels seguidors, però ben segur que n’hi ha més d’un que es recorda del suplici de la temporada passada, en què el futbol en majúscula no va existir. El Mallorca hauria de marcar qualque gol, però de moment no té cap home que ho aconsegueixi, i qui se suposa que hauria de cobrir aquesta mancança, Lekic, el tenen assegut a la banqueta durant més d’una hora. Quan les coses es compliquen i el rellotge també corre, pega la frissor, arriben els canvis i els jugadors s’acaben de desorientar. Ara bé, qui no es consola és perquè no ho vol: hi ha equips que encara estan pitjor. És el cas del pròxim rival del Mallorca. El Rayo Vallecano és el darrer classificat, té un punt i, com tothom sap, no fa ni quatre mesos que jugava a la Primera Divisió. Naturalment que això no consola a ningú, però és un fet objectiu i alhora una dada perillosa per als mallorquinistes. Diumenge que ve es trobaran davant un equip que farà tot el possible no únicament per sortir de la cua, sinó també per tornar a la màxima categoria com més aviat millor. Intentar sumar de tres en tres hauria de començar a ser un objectiu prioritari del Mallorca, perquè podria passar que els aficionats aviat es cansassin de celebrar just un punt.
