Opinió 06/10/2017

Aplaudiments violentament contradictoris

Són per un cos d’agents que malgrat acumular uns mesos de bona imatge, malauradament ha fet massa mal indiscriminat perquè la frase “ni oblit, ni perdó” pugui arribar a perdre sentit

i
Pau Riera Dejuan
2 min

Si poguéssim reunir en una sala d’urgències a persones que hi han estat en diferents moments de la dècada, el quadre —no només mèdic— seria digne d’un dels museus d’art contemporani i experimental més visitats del món. De fet, l’escena podria aparèixer fins i tot com a portada d’una revista d’humor.

Una noia, més ensangonada que despentinada, vesteix el que queda d’una samarreta. Ve de plaça Catalunya i és una de les moltes persones a qui els Mossos d’Esquadra han desallotjat —per usar la paraula formal— atonyinant-la de valent. Quan explica al company de penes que mai havia vist una actuació tan brutal del cos policial català, aquest li respon que és impossible.

Ell ve de votar en un col·legi electoral d’un poble a prop de Girona. El braç li ha trencat la Policia Nacional i ha estat un Mosso d’Esquadra qui, malgrat no evitar l’actuació de la policia estatal, ha trucat l’ambulància perquè el portessin a l’hospital. “Els Mossos són els bons, ells no utilitzen la violència”, sentencia orgullós.

Just en aquell moment arriba una noia i un noi que arrosseguen una bicicleta amb el quadre tan torçat que topa amb la roda. Vénen de comissaria. En escoltar la història dels dos pacients que esperen a ser atesos, es miren amb ulls de no entendre res i pregunten al noi de Girona què en quin món viu. Han estat torturats pels mateixos que hores abans s’han enfrontat a la Guàrdia Civil per defensar ciutadans que volien votar.

Abans d’entrar al box necessiten una pastilla pel mal de cap. Aquest tipus de contradiccions els estan matant.

Quan estan a punt de cridar a la noia que ve de Plaça Catalunya, entren per la porta una dona amb la mà tapant-se un ull ensangonat i un home que, a priori, no té cap ferida. Ella explica que ha hagut d’abandonar una vaga general perquè un projectil disparat per un agent del cos de Mossos l’ha encertat —màgicament— de ple a l’ull. Ell nega amb el cap però no diu res. No pot acabar de creure’s que ella perdi l’ull de la mà d’un company del mateix que a ell li ha salvat la vida enfrontant-se a dos atracadors amb una pistola.

Cap d’ells s’ha adonat dels dos fantasmes que hi havien vagant per la sala. Són dos homes que van morir per aturades cardíaques durant sengles actuacions desproporcionadament violentes dels Mossos.

Arriba un moment que cap d’ells vol parlar més i el silenci dels pensaments es veu pertorbat pels aplaudiments que s’escolten a fora de l’hospital. Són per un cos d’agents que malgrat acumular uns mesos de bona imatge, malauradament ha fet massa mal indiscriminat perquè la frase “ni oblit, ni perdó” pugui arribar a perdre sentit.

stats