Aquí no hi ha qui visqui!

Ens trobem en una situació en què la gran majoria de persones no pot fer front al seu dia a dia amb un sou mínim

Després de llegir l’article del meu company i amic Joao De Melo sobre els salaris publicat l'11 de febrer, m’agradaria endinsar-me una mica més en el “nivell de vida andorrà”. Segons el Govern, Andorra té un salari mitjà de 2.129€. Fins aquí i tal com va comentar el Joao, ho trobo absurd, i fins i tot insultant per a la gran majoria de la ciutadania que tot just arriba al salari mínim i llegeix aquesta notícia. Potser seria interessant saber exactament qui cobra els 1.000 euros i qui 3.000 per fer aquesta bona mitjana que li surt al Govern.

Més enllà d’aquestes dades que acaben sent anecdòtiques per la poca representativitat, sí que m’agradaria analitzar quina és la situació de la vida per un andorrà “normal”. M’agradaria fer amb tu un exercici sobre com viu un habitant un dia normal sense cap sobrecost, ni cap pagament extraordinari.

M’agradaria fer amb tu una mica d’investigador social (si m’ho permeteu).

Imagina’t per un moment que ets una dona de mitjana edat. Li posarem de nom Mercè. La Mercè viu sola i cobra un salari mínim: és a dir 1.083€ mensuals. En aquest punt m’agradaria aclarir que parlo de salari mínim i no de salari digne. Per a mi salari digne seria el que recomana la carta social europea als països adherits, i que hauria de ser d’un 60% del salari mitjà, és a dir 1.277€ mensuals.

Tornem-hi. Després de la feina, la Mercè estudia un màster. Quan té temps lliure li agrada anar al gimnàs o passar una estona amb els seus amics i familiars.

Ara que ja coneixem la Mercè, analitzem les seves despeses. La Mercè avui està de festa setmanal i decideix anar a fer la seva compra mensual. Els estudis ens parlen que la compra mensual d’un europeu està al voltant dels 300€. Una vegada feta la compra, passa pel banc a dipositar els diners del lloguer mensual, és a dir 600 euros per un pis a Encamp de 64 metres quadrats i una sola habitació. No m’ho invento, ho he trobat amb una pàgina de lloguer de pisos.

En aquesta suma hem d’afegir les despeses d’un domicili habitual, parlem d’uns 150€ mensuals més. Finalment, afegirem també el cost mensual del crèdit per pagar el màster, uns 250 € al mes.

Així doncs, si fem comptes, la Mercè es gasta de mitjana al mes aproximadament 1.300€. Recordem que cobra un sou mínim de 1.083€: És a dir, la Mercè, sense cap tipus d’entreteniment, ni de vida social ni familiar, ha de demanar ajuda per a poder fer front als pagaments mensuals habituals. La Mercè, a vegades, té temps lliure per anar al gimnàs. El que no té són diners.

Moltes són les conclusions que en trec. La primera, i per a mi la més greu, és que ens trobem en una situació en què la gran majoria de persones d’Andorra no pot fer front al seu dia a dia amb un sou mínim. Això provoca que l’escletxa entre rics i pobres sigui cada vegada més gran a nivell econòmic, però també social: els únics que podran donar-se plaers com un sopar amb familiars o amics, o fins i tot fer coses tan normals com ara apuntar-se a un gimnàs o fer una escapada per a desconnectar de la seva realitat i del seu dia a dia, serà la classe alta.

Deixaran d’existir les classes mitjanes en un país on, desgraciadament, el ric serà cada vegada més ric i el pobre serà cada vegada més pobre.

Aquest govern de Demòcrates amb els seus socis Liberals està fent de la nostra Andorra una Andorra de privilegiats on només pot viure gent amb bon coixí econòmic. Està deixant de banda a la gran majoria d’habitants: gent que vivim al dia a dia i treballem per a fer d’Andorra un país millor i pròsper.

Amics i amigues aquesta és l’Andorra que ens està deixant l’actual govern conservador: el govern d’uns quants.

#JosoclaMercè i així no puc viure.