Opinió 16/11/2014

Ara sí, ara no, i que Déu ens agafi confessats!

Què pretén Toni Martí fent veure que no es vol tornar a presentar? És una escenificació? Ha arribat finalment a la conclusió que ha arribat al seu límit i no arriba a més?

i
Francesc Robert
2 min

Ara sí, ara no, i que Déu ens agafi confessats! Diuen que quan un capellà vol ser bisbe ha de donar llargues i fer veure sempre que no té cap ambició ni cap interès a pujar un esglaó en la jerarquia eclesiàstica. Diu la tradició que a les zones amb bisbats mil·lenaris (com seria el cas del Bisbat d'Urgell) costa molt que la gent parli de forma clara i concreta: "potser sí, ja veurem, ara sí, ara no, perquè no potser de cap altra manera, endemés sempre s'ha fet així". Diuen que en aquests llocs no es demana què es pot fer i què no, perquè ja es dóna per suposat. Indirectes, riure per davant i punyalada pel darrere, grisor.

I el sr. Toni Martí actua tal qual, responent a tots els tòpics: ara sí, ara no i que m'ho demani el partit per aclamació. A mi sempre m'ha costat molt entendre els seus discursos, no arribo a més. Costa molt d'entendre que algú que arriba a ser el primer ministre del seu país tingui un discurs tan pobre i críptic. En fi, diuen que tenim els governants que ens mereixem. Però per molt que diguin, crec que aquest no ens el mereixem. No ens mereixem algú que amb una majoria absoluta durant una legislatura sencera no ha estat capaç de complir el seu programa i, en canvi, ha tirat endavant coses que no estaven al programa i poden portar al país a un autèntic atzucac. Què pretén Toni Martí fent veure que no es vol tornar a presentar? És una escenificació? Ha arribat finalment a la conclusió que ha arribat al seu límit i no arriba a més? No ho sé, la veritat, però el que tinc clar és que no ens mereixem algú tan poc clar i que actua amb tanta grisor, i seria preocupant que es tornés a presentar i que tornés a guanyar. Si el què pretén amb els seus missatges críptics/capellanescos és donar a entendre que vol ser cap de llista doncs que Déu ens agafi confessats. Però si no és ell, quina és l'alternativa dins de Demòcrates per Andorra? Ladislau Baró? Uffff... amb un estil diferent però més del mateix: grisor, missatges críptics, coses que es donen per enteses sense dir-les, fer la pilota al bisbe (sobretot que no s'emprenyi el 'Sinyó' Bisbe).

En fi, amb aquest panorama que Déu ens agafi confessats i ben confessats!!!

stats