'Arnes' o com engolir un llibre

La darrera obra de David Gálvez supera els límits de la narrativa que fins ara ens havia mostrat en els seus altres llibres

La seva lectura aterreix i et captiva al mateix temps. T'aterreix perquè t'endinsa en el món més fosc de la psicologia dels assassins -cinc per ser exactes- amb tota la seva cruesa, amb tota la seva violència. Et captiva perquè l'ús de les tècniques narratives de l'autor et transporten al món que està descrivint i et fan reaccionar emocionalment. Si encara no l'heu llegit, no dubteu ni un moment, aneu a la llibreria i demaneu per 'Arnes' del David Gálvez publicat per Males Herbes.

No és la primera vegada que escric sobre el David i la seva obra. Si ja em semblava un escriptor excepcional, amb el seu darrer llibre supera els límits de la narrativa que fins ara ens havia mostrat a 'Cartes Mortes' i 'Res no és real' (ambdós editats per Males herbes) o, en un pla molt diferent, l''Obra articulística de l'Arseni Sugranyes' (columnes d'opinió escrites amb pseudònim per ell mateix al diari Bondia i publicades a l'Editorial Andorra).

Ens ofereix una narrativa àgil, lleugera i exigent amb l'ús de molts recursos que t'endinsa en les històries protagonitzades per la crueltat dels personatges, combinada amb petites dosis d'ironia que van aflorant al llarg dels relats. Un humor potser no sempre comprensible en uns contes de les característiques que ens ofereix l'autor, però que ell ho converteix en una combinació explosiva, narrativament parlant, lleial a la seva afició pel joc del llenguatge. No llegeixes un llibre, sinó que l'engoleixes.

Molt em temo, doncs, que aquesta tampoc serà la darrera vegada que escriuré opinant sobre el David Gálvez i els seus llibres.