'Ashes to ashes'

Ara ens preguntem, amb tot el dret, com s’ho faran per justificar el que van fer amb les cendres del vescomte Arnau de Castellbò i de la seva filla Ermessenda

El papa Francesc ens ha dit que no podem tenir les cendres dels difunts a casa, al costat de la tele, dividir-les entre la parentela, fer-ne joies i menys encara escampar-les a la muntanya. Tot i que l’ànima ja ha volat en el moment de la cremació, i per tant la incineració no afecta la resurrecció, no queda bé deixar que tornin a la natura, “per evitar qualsevol equívoc panteista” malgrat allò que diuen les Escriptures del ‘pulvus eris et in pulvus reverteris’. Hi ha moltes ordenances i lleis que també ho prohibeixen, perquè s’ha arribat al punt de no només deixar les cendres al bosc o al mar, sinó que ens podem trobar les urnes i tot, perquè la gent no sap que fer amb aquell ‘pongo’ que ja no té contingut. Per això és tan interessant la proposta del dissenyador Gerard Moliné, que ha creat un contenidor biodegradable que converteix urna i difunt en tot un senyor arbre.

Però tornem al Sant Pare i a les seves pietoses disposicions. Ens cau molt bé, el papa Francesc, i ara ens preguntem, amb tot el dret, com s’ho faran per justificar el que van fer amb les cendres del vescomte Arnau de Castellbò i de la seva filla Ermessenda -esposa de Roger Bernat II de Foix. Recordem el cas: l’any del senyor 1267, l’inquisidor general, el dominic Pere de Cadireta, va ordenar l’exhumació dels cadàvers de pare i filla, enterrats tots dos al priorat hospitaler de Costoja, a la vall de Castellbò. Acusats d’heretges càtars, els seus cossos van ser incinerats i les seves cendres llençades al vent. A veure qui hi posa remei, ara.