Atrevir-se a ser molest

Són necessàries les campanyes de conscienciació sobre la crisi climàtica i la necessitat de canviar la nostra manera de fer-hi front

Vagi per endavant que el nou anunci d'Estrella Damm presenta un canvi respecte al bonisme dels anys anteriors. Estiu rere estiu ens havien acostumat a esperar amb candeletes la nova història perfecta viscuda a ribes del Mediterrani. Enguany han decidit fer un gir en l'estratègia de màrqueting –no oblidem que sempre acaba aquí– i centrar-se a denunciar la problemàtica que suposa el vessament de plàstics al mar.

Malgrat que la ignominiosament famosa illa de plàstic no està situada al Mediterrani, és cert que aquest és un dels mars més contaminats del món. Per tant, són necessàries les campanyes de conscienciació sobre la crisi climàtica i la necessitat de canviar la nostra manera de fer-hi front. A la vegada, és molt important que aquestes campanyes vinguin d'empreses que donen exemple.

Estrella Damm fa temps que va començar les proves per retirar les anelles de plàstic dels ‘packs’ de cervesa i, en cas d'aconseguir-ho, eliminaria gairebé 90 milions d'anelles del mercat i unes 260 tones de plàstic. A més, advoca per l'energia renovable, els sistemes de cogeneració i una economia circular. Totes aquestes innovacions els donen dret a fer campanya per fer una crida a la responsabilitat mediambiental que tenim cadascú de nosaltres com a consumidors.

Soc conscient que no s'ha de barrejar que la família Carceller, propietària de Damm també ho és de la petroliera Disa. Ni que van haver de pagar més de 90 milions d'euros —la multa imposada més alta per un delicte fiscal a Espanya— per evitar el judici a l’Audiència Nacional acusats de frau fiscal i blanqueig de capitals. Fins a cert punt no és pas culpa de la marca de cervesa que els seus propietaris contaminin amb una de les altres activitats econòmiques a què es dediquen ni que se saltin les normes de contribució col·lectives. Així, la preocupació de Damm per cuidar el que ha estat el seu famós eslògan almenys des que va sortir el primer anunci el 2009, no deixa de ser encomiable.

Bé, doncs no n'hi ha prou.

Al mar que hem de buidar urgentment de plàstic i, sobretot, no abocar-ne més, han mort en els últims cinc anys més de 15.000 persones. Les xifres són demolidores si agafem, com a mer exemple cronològic, els migrants que han perdut la vida en aquesta fossa comuna des de l'any que Billie the Vision & the Dancers van popularitzar Summercat. Repeteixo: una crítica no anul·la l'altra, i sempre serà millor lluitar per una causa que no fer-ho per cap. Però s'han d'entendre les prioritats que es tenen.

Estrella Damm carrega una gran pedra a l'esquena de la qual no pot desfer-se'n: forma part del sistema. Aquest sistema es basa en tenir beneficis econòmics i fer el que calgui per aconseguir-ho. Últimament s'ha trobat la jugada mestra de fer campanyes de publicitat benèvola amb un objectiu social al darrere. És lloable lluitar per un món millor. Però no deixa de ser perillosament còmode posar el focus en determinats aspectes que ajuden a la concepció de marca i a la neteja de la seva imatge.

El mar que hem de netejar és ple de cadàvers provocats per les polítiques d'una Europa Fortalesa que manté les categories de persones de primera i segona classe. Tothom qui no lluiti per evitar aquests assassinats n'és còmplice. Malgrat que cadascú escull les seves lluites, la d'evitar la mort d'altres persones hauria d'estar en l'agenda de tothom. Si no, se n'és còmplice. Tant de bo aquest article caduqui els pròxims dies quan la marca de cervesa llenci el segon acte de l'anunci de l'estiu. Voldrà dir que hauran vençut la por de formar part del discurs molest que assenyala i posa nom als assassins del Mediterrani.