Opinió 16/01/2017

Avortem o 'coprincipem'?

Fa setmanes que recullo opinions d'algunes persones amb qui, per feina, puc dialogar amb tranquil·litat

i
Francesc Alguacil
3 min

La manifestació del 28 de setembre a Barcelona, per reivindicar el dia mundial per l'accés a l'avortament, no va comptar amb cap rèplica al Principat. Però els ecos andorrans que demanen a crits legalitzar la interrupció de l'embaràs en uns supòsits concrets, sí que van ressonar a la capital catalana, durant la lectura d'un manifest facilitat per una entitat d'aquí, Stop Violències.

Avortar està penat amb presó a Principat. La majoria d'estats europeus, entre els quals no es troben ni Andorra ni el Vaticà, integren en les seves legislacions la seva despenalització, com a mínim, en aquests tres casos:

-Embaràs com a conseqüència d’una violació.

-Embaràs que suposi un greu perill per a la salut física i/o psíquica de la mare.

-Que durant l'embaràs es constatin malformacions i/o anomalies en el fetus que impedirien viure en mínimes condicions físiques o psíquiques al nadó.

Al Principat, el sentit comú, que diu que les dones han de poder disposar lliurement del seu cos, topa amb l'estament eclesiàstic, amb el copríncep, i amb el tarannà tradicionalista d'alguns dels seus habitants.

Des del Vaticà es veu "inviable" que el bisbe d’Urgell pugui seguir cogovernant un país que té una llei de l’avortament que, per altra banda, ha de ser sancionada pels dos coprínceps per entrar en vigor. Segons va poder confirmar l’ARA, el bisbe Joan Enric Vives no sancionarà cap llei que interrompi l'embaràs de cap dona. Si s'aprovés la normativa, el copríncep posaria punt i final a una tradició que es remunta pràcticament als orígens de la mateixa sobirania andorrana.

La llei no es tramita perquè hi ha consellers que no volen veure trontollar una fórmula de govern que ha funcionat al Principat durant segles. "El que fet i fet no té cap dubte és que la persistència d'Andorra en la història -i gairebé fa mil anys que dura- és deguda al sistema políticament prodigiós dels coprínceps. Andorrans! Si manteniu un cert interès pel vostre país, el vostre sistema polític és durable i magnífic", escrivia Josep Pla el 1971 a 'Un petit món del Pirineu' (Ed. Teide).

Fa setmanes que recullo opinions d'algunes persones amb qui, per feina, puc dialogar amb tranquil·litat. Entre les dones hi ha unanimitat. Entre els homes, no. N'he parlat amb polítics, adults i joves, i també amb un mossèn del país. Tots ells coincideixen en promoure "un debat" a la societat, en difondre "tota la informació possible" a la població i en sotmetre's al resultat d'un referèndum.

Per compilar informació a l'hora de decidir en una hipotètica consulta popular estaria bé disposar de dades i saber, per exemple, quants habitants d'Andorra han hagut d'avortar els darrers anys fora del país. També caldria tenia una idea aproximada dels embarassos no consentits que hi ha hagut els darrers anys, i quants d'ells han estat conseqüència de violacions. Segur que hi ha experiències que esgarrifen.

Acabo, per ara, amb el precepte 12 recollit al 'totpoderós' Manual Digest, que diu que a l’hora d’emprendre qualsevol acció o negoci és bo "Conèixer las inclinacions, y humors delas personas ab las quals se deu tractar, tentar lo vado, y lo pols als negocis, mirar, y atender las Circunstancias del temps". I recordo als consellers generals i al Govern la màxima de Sant Benet, convertida en principi benedictí, 'ora et labora' (resa -contempla, medita, espiritualitza't- i treballa!). És de rebut desencallar aquesta qüestió d'una vegada per totes.

@quicualguacil

stats