Avui estic 'living'

Sort de la classe magistral de la Marina, perquè sinó a l’aula no m’entendria amb els alumnes i estaríem parlant d’un ‘fail’, és a dir, un fracàs

MARIA CUCURULL
MARIA CUCURULL

L’altre dia a l’hora del pati la Marina desembolicava molt a poc a poc l’entrepà i volia que endevinés què esmorzaria. Em va saber greu no poder-li seguir el joc però arribava carregada, esbufegant de la corredissa que havia hagut de fer pel passadís i estava atabalada pel xivarri ambiental. La Marina em va etzibar que m’estava comportant com una ‘ hater’ perquè no m’avenia al seu ‘ hype’! I a partir d’aquí, en recordar que tenia hora lliure, vaig pensar que valia la pena deixar les correccions per un altre moment per poder desxifrar anglicismes.

De fet, vaig recordar el capítol de “ Plats bruts” en què la iaia del David no entén com parla el jovent i el Ramon li fa una classe “de català actual”. El ‘No m’atabalis’ passa a ser ‘No em mengis la bola’, ‘Apa, siau’ és ‘Au, a tomar pel cul’ i ‘Quina jeca més maca, pillín’ seria ‘Quina xupa més guay, julandrón’. Però sembla que la iaia no se’n surt i el David està desesperat perquè no sap com es poden entendre. La recomanació de Xavier Bru de Sala, que fa un “cameo”, és que no val la pena canviar de registre sinó que la clau és canviar de llengua perquè “el català és una llengua semimorta i l’única solució és aprendre anglès”. El David i la iaia, seguint la recomanació de l’escriptor, aprenen anglès i es resolen així tots els problemes de comunicació.

Tenint en compte que “Plats Bruts” és una sèrie que va començar al tombant de segle, ara mateix, les solucions col·loquials que proposa estan molt desfasades perquè això és el que tenen en gran mesura els col·loquialismes, que venen i se’n van perquè n’arriben d’altres. De fet, en alguns àmbits podríem parlar fins i tot d’argot, és el cas dels anglicismes de la Marina. Sembla que provenen de Twitter, sobretot de les piulades relacionades amb xous d’impacte del tipus ‘Operación Triunfo’, i també és el vocabulari que utilitzen alguns youtubers. Així doncs, quan una persona xafardeja de manera obsessiva –suposo que es refereixen a la portera de tota la vida– es diu que ‘stalkeja’ perquè en el molt anglès s’hi afegeix una desinència verbal. Per altra banda, per parlar d’amors platònics cal dir ‘crush’. Normalment, durant l’adolescència és freqüent tenir ídols, per això hi ha terme per referir-se a una comunitat de fans, és a dir, ‘fandom’. I tot plegat s’ha de viure amb intensitat, cal que ‘estiguem living’ perquè les fotos s’etiqueten amb ‘yolo’ (you only live once), i és que el tòpic del carpe diem es reinventa però mai desapareix!

Sort de la classe magistral de la Marina, perquè sinó a l’aula no m’entendria amb els alumnes i estaríem parlant d’un ‘fail’, és a dir, un fracàs. D’aquí a un temps probablement aquest argot haurà passat de moda, com tot el que es mou entre els influenciadors perquè tot passa molt ràpid, tot és molt caduc, però mentrestant continuaré ‘in touch’ amb la Marina, per estar al dia del que bull a les xarxes.