Quan vaig publicar en aquesta casa un article sobre els variats, hom m’acusà que, d’aquesta manera, no podia continuar amb el règim que havia emprès. I com que de restaurants vegetarians també en sé qualque cosa, avui els dedicaré aquest text que, si, a més, pel camí ens ha de servir a tots plegats perquè estalviem la vida a qualque animalet, a mi ja em donarà per satisfet.
Vaig escriure i ho repetesc que no puc donar passada al fet que em tancassin Sa Pastanaga. Través pel carrer de Sant Elies, el veig i és que no ho puc comportar. Amb els vegetarians em passa una cosa ben curiosa que no consentiria a cap altre restaurant; podria encomanar perfectament al meu acompanyant que triàs per mi els plats. En certa manera, ja ho feia. Quan venia la cambrera a cantar-me el menú, li deia que ho deixàs córrer i que em dugués el suc i, si n’hi havia, de primer, la pasta. Però Sa Pastanaga era com l’extint Can Carlos o Sa Sínia, de Santa Maria, que hauries volgut que et servissin primer el dolç i llavors, el salat. I era un dels pocs llocs que acompanyaven les darreries amb nata bona ‒res d’esprai!
A Palma mateix he vist fer figa molts de vegetarians: Es Cantonet, Sa Remolatxa, la Cantina Vegana, La Golondrina, etc., però n’hi ha d’altres que encara hi són, com el Temple Natura, que té un magnífic jardí per seure defora.
D’ençà que va tancar Sa Pastanaga, l’EcoVegetarià es convertí en el meu vegetarià preferit. El preu és imbatible. Era un restaurant fluixet i petitó que hi havia davant un dels molins del carrer d’Indústria, però es mudà a Comte de Barcelona i a partir d’aquí començà a agafar embranzida. Especialment suculentes són les paelles i les fideuades, el pastís de pastanaga i, sobretot, el de garrova. A les nits serveixen talment el mateix menú, però és raonablement més car.
Un altre gran vegetarià de Ciutat és el Bon Lloc, del carrer de Sant Feliu. Com l’anterior, obri també als vespres, però així com al migdia fan menú, a les nits, han posat carta. Als migdies convé reservar-hi i tastar un dels seus sucs, espectaculars, fets al moment. I un altre restaurant que també freqüent sovint és el Plaer Natural, de la plaça de la Quartera.
Curiosament, emperò, la primera vegada que vaig menjar verdesca vaig anar en Es Ginebró, d’Inca. Trobava que, per completar el mapa, Manacor havia de menester un bon vegetarià, cosa que s’ha solucionat arran de l’obertura del Plaer Vegetarià. Al Port de Pollença també n’hi ha un, el Bellaverde ‒pràcticament l’únic que roman obert els diumenges‒; al jardí, una vegada que havia de passar tot el dia a Pollença hi vaig dormir la migdiada i tot. A Santa Maria vaig anar un pic en Es Viu, però quan em dugueren el dinar ja m’havia mamat una Mahou Maestra (7,5º) i necessit tornar-hi fora trascolar abans cervesa amb la panxa buida. En tots hi he dinat, tret d’un vegetarià d’Artà el nom del qual no record i al qual encara no m’ha llegut visitar.
Fora Mallorca, també hi ha restaurants vegetarians molt interessants. Al Clorofil·la, de Maó, no estaré gaire a comparèixer-hi, però al Fang i Aram, de Ciutadella, hi he estat un parell de cops i el vos recoman vivament. A Eivissa Vila, o no hi ha vegetarians pròpiament dits o jo, que hi he tingut més la tirada a anar-hi a l’hivern, no he tingut la sort de topar-los oberts; al que sí que he anat és al Wild Beets, de Santa Gertrudis de Fruitera. I a Formentera, també en tenen un, l’Integral, dels Pujols, amb una madona molt noble que un pic ens va dir que no demanàssim tant perquè a ella no li agradava haver de tudar el menjar.
Acabem al continent. N’he tastat bastants, però les dues opcions més recomanables, si viatjau a Barcelona, sobretot per anar a sopar de carta, són les insuperables hamburgueses i els pastissos del Biocenter, del carrer de Fortuny (una travessia de les Rambles) i el Veg World India ‒al capdavall, l’Índia és el país del món on resideix més població veg(etari)ana. A València, també m’he aturat a uns quants, però el més recomanable dels que he visitat és La Tastaolletes, a la plaça de na Jordana que, a més, és molt nostrat.
