OPINIÓ
Opinió 24/02/2018

Balears ara

i
Carles Cabrera
3 min

L’any 1996 sortia, per primera vegada, un diari en català a les Illes. El lema de la campanya per promocionar-lo, 'Parlam com tu', encara el podeu trobar devora el nom del diari si entrau al digital del 'dBalears'. Aquella nit que s’edità per primer cop el 'Diari de Balears' esperava a la porta del pub Es Pinzell en companyia d’en Pere Bueno, n’Enric Tur i en Miquel Àngel Valls. Amb això, veiérem comparèixer en Tomeu Martí amb un feix de periòdics davall el braç. Record que hi havia articles del propietari, Pere Serra, i també un altre de Jordi Pujol, que ens aconsellava catalans, valencians i illencs d’imitar el comportament lingüístic de la tríada d’Alemanya, Àustria i Suïssa. Serra tenia la propietat del 'Majorca Daily Bulletin' en anglès i el 'Mallorca Magazin' en alemany i, de la mateixa manera, deia en el seu article que ara havia respost a la demanda que reclamava un jornal en català a les Illes. El 'Baleares', una antiga capçalera del 'Movimiento' que havia perdut pistonada i que era propietat dels Serra, serviria a tal fi.

Els anys anaren escolant-se i els mallorquins —perquè el títol era un poc una enganyifa; es feia ressò de l’activitat de l’illa però, només escadusserament, de la de Menorca i les Pitiüses— disposàvem d’un rotatiu en català. Però les coses començaren a venir mal dades. Els diaris han aguantat millor que no pas les revistes l’envestida de l’aparició del digital, però és evident que en patiren fort les conseqüències. El 2008, també en plena sotragada de la crisi econòmica, es modificà el nom (ara 'dBalears') i el logotip, se li donà color, se’n canvià el format, etc., per tractar de mantenir-lo en vida. Fins i tot, es va parlar d’un projecte fallit d’'Avui Balears', del qual s’arribà a editar un número 0 que miraria d’incardinar les dues cases, atès que el nombre de diaris 'Avui' venuts aquí també havia anat caient en picat de la Transició ençà.

En la mateixa línia que l’'Avui', i pràcticament alhora que aquests decidissin deixar de comercialitzar-lo als quioscos de València i l’Arxipèlag, va néixer un nou mitjà en català: l’ARA (2010). La proposta a Balears estava tan abocada al fracàs com la de l’'Avui' si no atenia la realitat illenca a les seves planes, i d’altra banda, tampoc feia gaire sentit que, mentrestant, el 'dBalears' continuàs nodrint-se de les agències castellanes de notícies per cobrir les seccions d’internacional i estatal. Amb l’acord de fer néixer l’ARA Balears hi guanyaven ambdues parts; al principi, les notícies de l’ARA estaven encartades dins el 'Balears' i era com tenir dos diaris en un de sol; en canvi, ja ningú podria adquirir cap dels dos productes per separat i la premsa en català perdia visibilitat a les Illes. El 2013 s’estampava en paper el darrer 'dBalears', però des de l’endemà l’'ARA Balears' esperava el lector als punts de venda habituals com sempre.

'dBalears' i ARA Balears acabaren confluint en quelcom que jo indicava més amunt. El món de la premsa escrita ha hagut d’adaptar-se a la revolució de l’àmbit digital. El 2015 el Grup Serra arribà a un acord amb l’Associació Ona Mediterrània per tal que aquesta assumís el 'dBalears' i el projecte digital, bàsicament notícies d’actualitat i articles d’opinió, el continuau tenint disponible amb un clic a la xarxa.

Semblantment, en una decisió dolorosa, aquest diari que teniu entre les mans es va deixar d’imprimir en paper de dilluns a divendres perquè la realitat, ens posem com ens posem, és que aquesta terra no dona per mantenir un diari en català entre setmana —tampoc en facem escarafalls: a Menorca les dues capçaleres que hi havia en castellà s’han fusionat i no passa absolutament res! Això sí, l’ARA Balears conserva una plana web que funciona els dies feiners i, a més d’això, cada dissabte i diumenge els repartidors de diaris tenen llestos els exemplars corresponents de l’ARA Balears per als lectors.

En certa manera, aquí podria treure a col·lació l’'Epíleg' de 'Literatura catalana contemporània' de Joan Fuster. I és que parlar de literatura catalana, de la nostra llengua o de la premsa en català és el mateix: “una lluita per sobreviure, i per sobreviure 'materialment', [en què] és inevitable parlar amb una punta de passió”. És la que a mi m’ha vingut en ment a l’hora de confegir aquest article d’avui.

stats