Barbaritats de casino

És l'exemple més clar de la voluntat política de no canviar el model de país

Ja estem veient en què està quedant tot aquell discurs de la inversió estrangera per aportar talent al país, per fer d'Andorra una destinació de valor afegit i a on les empreses vinculades als sectors de les tecnologies o la sanitat hi tenien un lloc preeminent i havien de fer girar, o almenys compartir amb els sectors tradicionals, el sistema productiu del país.

La presentació aquests dies dels projectes que opten a fer-se amb la concessió d'ubicar un casino, no només posen els pèls de punta per les barbaritats arquitectòniques, d'ubicació i costos socials que representen, sinó que són la mostra viva del fracàs d'un Govern en una aposta -la del canvi del model econòmic- que, per molt bones intencions que tinguessin set anys enrere, no han sabut ni com fer-ho ni què fer en el moment que s'han adonat que el bitllet que van comprar per al viatge no portava enlloc. És com a aquell nen que vol amb totes les seves forces aquella joguina que anuncien a la televisió, però no és conscient que, un cop la tingui, no sabrà què fer-ne, senzillament perquè no està preparat ni té les aptituds per fer-la funcionar.

L'entossudiment per l'aposta del casino és l'exemple més clar de la voluntat política de no canviar el model de país, sinó capficar-se una i altra vegada en un sistema que ens ha ensenyat que té els peus de fang i és feble davant les adversitats.

Etiquetes