Aquest que deixem enrere no ha estat un any fàcil. De fet, m’atreviria a dir que per moltes raons ha estat més difícil que qualsevol altre any del període que hem denominat com de “canvi de cicle”. Just quan tancàvem el 2014 amb unes tímides però primeres expectatives de millora i creixement econòmic, la primavera d’aquest 2015 un nou esdeveniment, sobtat, inesperat i sorprenent, ens agafava amb el pas canviat i el desconcert, la frustració i el desànim s’apoderava d’una ciutadania que encara estava intentant entendre i interpretar aquells senyals que ens deien que eren positius i havien de convidar a l'optimisme. Ara tot semblava deixar de tenir sentit i res es podia interpretar igual. Afrontàvem una nova situació amb la incertesa de no saber-ne ni les conseqüències immediates ni les mediates.

La reacció institucional va ser ràpida i contundent. No al gust de tothom, evidentment, cosa que va afavorir l’aparició d’un corrent crític on convergien accionistes, clients, treballadors i, és clar, els sectors crítics tradicionals del país –opositors polítics i/o ideològics i altres inqualificables- i la premsa sensacionalista forana, particularment del sud, intentant barrejar processos en benefici de determinades tendències ideològiques encaminades a fins molt diferents dels que Andorra perseguia i persegueix.

Però malgrat tot, com deia el proppassat 23 de desembre el nostre copríncep episcopal en el seu discurs en la recepció oficial de Nadal, “Andorra és viva”, i jo m’atreviria a dir que molt viva! Andorra ha sabut sobreviure, sobreposant-se a l’adversitat mercès en part a l’esforç institucional, però també al sacrifici i la perseverança de milers de ciutadans anònims que hem continuat lluitant perquè aquest procés endegat fa uns anys i que ens havia de conduir a l’Andorrà del demà, no defallís.

Ara bé, el fre ha estat més que evident. Hem pogut veure empreses i particulars afectats per les limitacions derivades de la crisi financera, la reacció defensiva del sector financer, la desconfiança de la inversió forana davant la incertesa sobre el futur de la nostra jurisdicció i els atacs indiscriminats des de dins i des de fora dels crítics i dels oportunistes. El contrapès, però, han estat els milers i milers de ciutadans que, davant del perill que la nostra reputació com a país es veiés malmesa, l’han apuntalada i reforçada continuant amb llur activitat habitual, sense defallir, malgrat una omnipresent incertesa que obligava a un exercici de força de voluntat complementari.

Cal dir també que, tot i les dificultats que els hem posat –que no han estat poques-, els inversors estrangers han continuat apostant pel nou model econòmic que Andorra ofereix i que s’han posat les bases per alguns nous projectes que poden esclatar en positiu aquest nou any. És evident que l’activitat econòmica hagués estat molt més exitosa si les circumstàncies haguessin estat unes altres, però insisteixo, malgrat tot, avui m’atreveixo a ser optimista respecte al que esdevindrà el 2016.

Per començar i més enllà dels legítims drets dels perjudicats directes i indirectes en la crisi financera de referència, la solució de la qual arribarà tard o d’hora a través de l’Administració de Justícia, sembla clar que els primers mesos de l’any ens portaran una solució que dotarà de l’estabilitat suficient el nostre sistema financer, cosa que incidirà directament en el tan necessari reforç de la reputació que ha de servir per impulsar la nostra economia. A partir d’aquest fet s’han de recollir els fruits del que s’ha sembrat els darrers temps, siguin molts o pocs. En aquest sentit, alguns nous projectes en l’àmbit tecnològic, sanitari i educatiu poden començar a prendre forma. Tant de bo! La qüestió és si aquests primers resultats seran suficients. Probablement no. Per això cal continuar perseverant.

És obvi que si es restableix la normalitat al país es podrà reprendre bona part de l’estratègia nascuda amb l’obertura econòmica a l'estiu del 2012. En aquest sentit, caldrà que els nostres governants multipliquin els seus esforços. Cal recuperar el temps perdut! En el seu favor cal dir també que no ho han tingut fàcil, ni per les pressions foranes ni per les internes, però saben perfectament que vivim temps excepcionals que requereixen també esforços excepcionals. El premi pot ser extraordinari, doncs probablement escriurem entre tots una de les pàgines més destacades de la nostra història, si tot va pel camí que ha d’anar.

De vegades ens ha donat la sensació que ens focalitzem en un objectiu de gran transcendència i n’oblidem d’altres que són igualment necessaris i urgents. Resolta la crisi financera i encaminada la negociació amb la Unió Europea i l’OCDE, no podem oblidar que el país necessita seguir avançant amb fermesa en molts altres aspectes.

En aquest sentit, no em cansaré de reclamar una estratègia promocional d’Estat que estigui a l’alçada de les nostres necessitats com a país. Necessitem atreure nous turistes i nous inversors. Precisem fer visible el molt de bo que podem oferir al món i competir en igualtat de condicions amb la resta de països que ja fa temps que tenen clara l’estratègia. Cal ser conscients que amb el que hem fet fins ara, que no és poc ni molt menys, no n’hi ha prou. Cal seguir preparant el terreny i sembrant per tenir cada cop millors collites.

Per preparar el terreny, no oblidem la necessitat peremptòria de millorar els accessos al país, per terra i especialment per aire. Avui crec que puc també ser optimista en aquest sentit. Podria molt bé ser, si les coses van com han d’anar, que aquests primers mesos de l’any per fi l’Aeroport Andorra-Pirineus tingui línies regulars de vols que ens connectin periòdicament amb diverses capitals europees, amb aeroports que alhora són receptors de vols transoceànics, i que ens poden apropar a ciutadans dels llocs més llunyans del món, siguin turistes, inversors, estudiants, investigadors, esportistes o artistes.

No obstant, queda també una important tasca a nivell intern que cal afrontar amb celeritat si volem dotar el país de la seguretat jurídica imprescindible per ser competitius. El nostre sistema sanitari i de la seguretat social requereix una gran reforma que el doti de la viabilitat necessària per assegurar les prestacions socials de futur. Tanmateix, els àmbits laboral, patronal i sindical requereixen un desenvolupament que lligui amb els nous temps que ens toca viure i amb el nou context internacional en el que ens trobem immersos. Aquest 2016 s’haurien de veure avenços significatius en aquest àmbit.

I és clar, queda el tema del caduc i obsolet model territorial de país, que precisarà d’una continuada reflexió que sembla afrontar-se a partir d’aquest nou any pels recent estrenats equips comunals i on el primer gran repte serà la reformulació competencial que alhora ha de comportar una optimització de recursos i l’assumpció de nous reptes en un futur context en què l’aparició i el repartiment de noves fonts de riquesa pot comportar un procés inèdit de descentralització poblacional.

Benvingut siguis doncs, 2016. Sàpigues que t’estàvem esperant amb més il·lusió que mai. Necessitem passar pàgina i escriure’n una de nova quan abans millor i el fet de la teva arribada ens motiva per reforçar la idea de canvi, de recuperació de l’esperança malmesa per esdeveniments que ja són passat i que superarem i oblidarem sobretot si tenim raons per fer-ho. Molt bon any doncs ciutadans d’Andorra, això canvia i serà per bé, no en tingueu el més mínim dubte!