Bienvenus

No s’ha oblidat pas del tot. Juliol del 1209. Les tropes de la croada contra els albigesos, dirigides per Simó de Monfort, van posar setge a Besiers. Van oferir als fidels catòlics l’oportunitat de fugir de la ciutat, sempre que s’hi quedessin els càtars. Ho van refusar. O tots o ningú. El llegat papal, Arnau d’Amaurí, que havia estat abat de Poblet, va dir al cap militar del setge, Simó de Monfort: “Neca eos omnes: Deus suos agnoscet”. Mata’ls a tots: Déu reconeix els seus. Diu que hi van haver vint mil morts. A Besiers.

Segles després, va ser un dels principals focus de la diàspora andorrana: hi anaven a fer la verema i molts s’hi van quedar, fugint de la pobresa i d’aquells hiverns duríssims, que no s’acabaven mai. Encara avui, són moltíssimes les famílies del país que hi tenen parents, més o menys propers, que guarden la memòria de les muntanyes. D’això en fa quatre dies: Robert Ménard és l’alcalde de Besiers. Del Front National. L’hem pogut veure en un vídeo, amb un intèrpret, de visita a un barri pobre, amb la banda tricolor, dient als refugiats sirians que havien ocupat il·legalment uns pisos socials, que se n’anessin. “Vous n’êtes pas les bienvenus”.

Amb la llei a la mà, tenia tota la raó. Però aquell “vous n’êtes pas les bienvenus” sonava tan trist, estava pronunciat amb tan poca compassió, tan poca empatia, que se t’encongia el cor. La història dels homes es va fent a empentes, a batzegades. De vegades el progrés no es veu. Segurament hi és. Tots hem fugit alguna vegada, o fugirem.