Big bang Andorra

En fi, sembla que la calma arriba, a poc a poc hem deixat de sortir cada dia a la premsa i han deixat de parlar de nosaltres com si tots fóssim mafiosos malparits. La majoria dels andorrans no ens mereixem sortir tan malparats amb tot els què ha passat aquest darrer mes. Tot i que si hem acabat sortint potser és culpa nostra, culpa de com hem fet els coses les darreres dècades. Hem mirat més a curt termini que a llarg termini. Ara bé, deixar de sortir no vol dir continuar com si res i “qui dia passa any empeny”. Ja sé que soc repetitiu, però o bé ens plantegem la forma de tirar endavant el el país d’una forma diferent o el país no tindrà cap sentit d’existir. I a vegades aquest és el país del “qui dia passa any empeny”. Vull dir que ara que tot es calma, si més no de cara a l’exterior, no hem de deixar de pensar en la reconversió de la nostra economia perquè si no serem pell en un tres i no res. I continuo veient un govern i uns polítics en general que només miren a curt termini, liderats per un cap de Govern que només compta vots.

Em pregunto: continua tenint sentit que el sector financer sigui un dels pilars de la nostra economia? S’està reconvertint bé el sector del comerç? Estem promocionant bé el turisme de neu i de muntanya? Només m’ho qüestiono, no ho ho afirmo, al tanto! Potser cal, ara sí, l’elaboració d’un pla estratègic nacional i tenir clar cap a on avancem tots plegats. Sí, sí, d’acord, s’han fet molts llibres blancs i moltes històries que no ens han portat enlloc, però ara que les coses han canviat radicalment i estem acabant un procés de “tsunami” potser és el moment de replantejar l’estratègia global de país entre tots els sectors de la societat civil, econòmica i política. En fi, ja ho veurem, el més provable és que com sempre ens continuem fotent hòsties entre nosaltres. A veure què passa...esperarem i observarem a veure què fan (fem). Però cal un big bang per recomençar el nostre camí.