Black is black

Senyores, senyors, hem sobreviscut al nostre primer 'Black Friday' generalitzat. Enhorabona

Senyores, senyors, hem sobreviscut al nostre primer 'Black Friday' generalitzat. Enhorabona. Ho hem aconseguit entre tots. Els anys abans havien estat només un assaig, com ho ha estat enguany el de celebrar el 'Cibermonday'. Esperin a l’any vinent, que això no ha estat res. I segurament haurem de donar les gràcies a les administracions, que sempre són reàcies a posar noves dates en vermell als calendaris, perquè sinó ben aviat tots acabaríem per menjar-nos un gall d’indi en acció de gràcies el darrer dijous de novembre.

I és greu, això? Home, contemplat des del punt de vista de la història, no pas gaire. Què ha estat, el curs de les civilitzacions, sinó una desfilada contínua de canvis culturals i l’adopció de tota mena d’influències foranes? El Nadal actual és una festa pròpia dels imperialistes més imperialistes de tots, els romans, que van escampar la celebració dels festivals saturnals arreu, que, més tard, van ser revestits d’un potentíssim vernís cristià. I ara el celebren fins a la Xina.

Les nostres globalitzacions ens semblen molt bé, però no tant les dels altres. Ens hi hem de posar bé. La resistència és una actitud romàntica, necessària per al manteniment del que considerem genuí i propi, però la història ens demostra que de res no serveix posar-s’hi de cul. Agafem aire, doncs, i activem els gens de la resignació i el de l’adaptabilitat, que són complementaris i ens han permès anar passant de la balma de la Margineda a l’adossat amb dues places de pàrquing i traster.