Blanquejar el discurs de l’odi

El més perillós és no explicar-ho. Sepultar-ho entre articles sensacionalistes de qui eren abans de cometre l’assassinat. L’extrema dreta mata. El terrorisme d’ultradreta assassina

Terroristes d’ultradreta han assassinat aquest divendres a mig centenar de persones en dues mesquites al sud de Nova Zelanda. Terrorisme. Ultradreta. Que no faci por dir-ho. Terrorisme. Ultradreta.

És l’enèsim cas de violència extrema per part de supremacistes que fan de l’odi als immigrants i musulmans la seva raó de vida. La seva existència es basa en eliminar-ne el màxim número possible. En l’època daurada de les xarxes socials, un dels assaltants ha enregistrat i emès en viu els primers vint minuts de la massacre. Espectacle de la violència. En un manifest previ explica ser només un home blanc, comú, que pretén assegurar el futur de la seva gent. En els carregadors que ha mostrat en imatges hi apareix el nom, entre molts d’altres, de Josué Estévanez. El militar basc de l’exèrcit de terra i conegut neonazi va matar el 2007 a Carlos Palomino, un militant antifeixista madrileny.

Si bé les notícies d'aquest divendres feien referència a l’assassinat al metro de Madrid i als atacs comesos pels noms de la resta d’inscripcions del carregador de l’ultradretà australià, alguns mitjans titulaven sense incorporar la paraula terrorisme i es quedaven a mitges atribuint-ho a un tiroteig. El terrorisme blanc costa. Si és d’ultradreta més. La solució més fàcil i ràpida és culpar-ne a un llop solitari. Només de saber-se l’acció s’acostuma a tallar tots els fils amb altres atacs terroristes amb immigrants com a víctimes. No convé evidenciar la complicitat dels racistes que maten al voltant del món.

L’atac terrorista a Nova Zelanda ho fa més complicat, perquè entre els carregadors, a més del nom d’Estévanez, també apareixen el de l’italià Luca Traini, qui va disparar contra sis immigrants l’any passat o el d’Alexandre Bissonnette, que va atacar una mesquita al Canadà en fa dos. Més terrorisme. Més ultradreta. Més orgull. El feixisme està interconnectat arreu del món. Es creuen hereus de les lluites medievals contra musulmans i enarboren una lluita superior a la seva existència per perpetrar els atacs. El més perillós és no explicar-ho. Sepultar-ho entre articles sensacionalistes de qui eren abans de cometre l’assassinat. L’extrema dreta mata. El terrorisme d’ultradreta assassina.

Banalitzar la violència que cometen acaba sent publicitat per altres futurs atacants. Durant el judici de Josué Estévanez, la líder del grup neonazi Hogar Social, Melisa Domínguez, va donar-li suport públicament. Aquesta dona ha estat convidada a entrevistes televisades. Minuts de glòria pel feixisme institucionalitzat. Permetre el discurs de l’odi és l’avantsala a haver d’escriure notícies sobre atacs terroristes. Alhora, revistes que es vanaglorien de ser a l’avantguarda de l’interès juvenil actual, publiquen articles que ofereixen respostes “al que sempre has volgut saber d’un neonazi i mai has preguntat”. El blanqueig del moviment neonazi i ultradretà per part dels mitjans neteja la imatge dels assassins.

D’aquí a dos mesos, aquests mateixos mitjans se sorprendran de l’ascens dels ultradretans VOX al país veí. Ja no ho fan dels hereus dels camises blaves ni de la còpia taronja que va néixer sota la bandera del centre-esquerra. Ja els han assimilat. La neteja d’imatge ha fet efecte. Ploraran durant un parell o tres de dies. Es preguntaran com és possible que entre els tres partits fills del franquisme puguin governar Espanya. Mai miraran la pròpia hemeroteca i comptaran els minuts impunes que donen al feixisme.

Però al quart dia, quan les llàgrimes de cocodril s’hagin assecat, trauran en exclusiva “els secrets millor guardats d’un votant de VOX”. I començaran l’article explicant que són gent normal. Que van al supermercat cada dimarts a comprar peix fresc. Que res feia pensar que algú tan comú pugui votar un partit que no només no considera un problema els símbols falangistes, si no que formen part del passat del país i que serveix per homenatjar els que van lluitar per Espanya.

Ploraran de nou quan s’aboleixin els drets del col·lectiu LGTBI, però l’endemà, quan malauradament hi hagi un nou atac terrorista comès per algun militant neonazi, seguiran titulant “moren X persones en un tiroteig”. Moren. No. Un terrorista assassina. El terrorisme assassina. Si ho fa algú d’extrema dreta es pronuncia igual. Assassinat.