Opinió 12/06/2019

Botiguers

Crec que hem de fer un esforç per comprar al país i contribuir, en la mesura del possible, al manteniment d’una de les potes del benestar comú

i
Albert Villaró
2 min

De tant en tant sorgeixen les veus que clamen i es lamenten contra el declivi del comerç del país. Que si no és prou competitiu, que si el diferencial de preus no és atractiu pel client, que el personal que està de cara al públic és escàs i no se’l pot preparar bé i que etcètera. Totes són raons entenimentades, estructurals, contingents. Crec també que hem de fer un esforç per comprar al país i contribuir, en la mesura del possible, al manteniment d’una de les potes del benestar comú. Dit això, relato experiència calenta. Fa una setmana vaig a comprar una peça de roba, per regalar. Demano la talla M. Perfecte. Me l’emboliquen, la pago i me l’emporto més content que un pesolet. Resulta, en obrir el paquet, que no, que en comptes d’una M m’han donat una S. Vatua el món dolent. És igual, com que tinc el tiquet, donques vaig i la canvio. Torno a la botiga. Bona tarda, que en comptes d’una M m’han donat una S. Oh. Resulta que de Ms no n’havien tingut mai. Tenen des de les XXXS (de debò existeix, aquesta microtalla?) fins a les S. Però no les M. Vaja. Però en aquell model n’hi ha, de la talla M, oi que sí? Sí, sí que les fan (per a la gent normal, suposo) però nosaltres no en tenim. Ai, coi. I no en podeu fer venir alguna, ja que sou botiga oficial de la marca? Em puc esperar. No, no podem. Era com parlar amb una esfinx. Faci’m un val, ves quin remei. En tres minuts, davant de la porta mateix de la botiga, he encarregat la peça a la web de la marca. Amb descompte i tot, i me l’envien a casa, sense remordiments.

stats