Branding d’Estat

Construir la reputació d’un estat no és una tasca fàcil. I molt menys ho és encara convertir dita reputació en l’estendard d’una estratègia encaminada a dotar de visibilitat un determinat model de país en concurrència amb la resta que lluiten aferrissadament per imposar llur oferta per davant de la dels altres.

També ho és i molt per Andorra construir una nova reputació basada en un canvi de model econòmic molt diferent del anterior i que costa d’assimilar tant als de casa com als de fora, acostumats a un país essencialment turístic i còmodament instal·lat en els vincles veïnals i una visibilitat de proximitat. Però aquesta comoditat fa temps que sabem que resulta estèril com instrument reactivador de la nostra economia i m’atreviria a dir també del nostre malmès estat d’ànim.

Tot feia pensar que la creació d’un nou model, d’una nova oferta de serveis, ens ajudaria a refer-nos dels efectes del desgast i que ens catapultaria vers una etapa de creixement molt més apreciable del que realment ha estat finalment en aquests darrers 4 anys d’obertura econòmica. Ara toca preguntar-nos per què?

Hem vist com des del sector públic s’impulsava una estratègia basada en potenciar el turisme via esdeveniments d’oci i esport, complementada per la iniciativa ACTUA i els seus clústers sectorials. Hem vist igualment com les organitzacions empresarials també aportaven iniciatives encaminades a donar a conèixer el nostre nou model més enllà de les nostres fronteres. Però hem de ser realistes, tot i la il·lusió i les ganes que uns i altres hi han posat, els resultats no han estat bons de moment i m’atreviria a dir que no ho seran si no reaccionem de forma contundent.

Que hem patit una crisi financera al 2015 que pot haver afectat a la nostra reputació com a país? Que hem sofert agressions o pressions des de l’exterior que no han ajudat gens, ens el contrari? Si és cert, com també ho és que no hi ha més remei que sobreposar-nos i lluitar, i fer-ho de forma intel·ligent, visible al món, útil per la causa que no és altra que reconstruir una reputació malmesa i fer-ho des de la redefinició de molts conceptes ja caducs i afrontant amb valentia una nova estratègia de país, des de la transversalitat sectorial, des de la implicació ciutadana i des d’una autèntica i sincera col·laboració publicoprivada.

Com que ens cal reaccionar, fem-ho! Cal passar de la constatació i la reflexió a l’acció. Per això, les organitzacions empresarials del país han pres la iniciativa d’impulsar d’una vegada i per totes el procés de creació d’una nova Marca Andorra que ens ajudi des d’una perspectiva pràctica a curar ferides i resoldre qüestions reputacionals del passat i a crear una atractiva i competitiva oferta de país que sedueixi de veritat als nostres potencials clients en el proper futur.

Com tota estratègia, per afrontar aquest nou repte, cal escoltar a tothom, siguin del sector econòmic, social o polític que siguin, i posar-hi organització, planificació i mitjans.

Cal passar doncs de les promeses i del “farem” a les realitats i al “fem”. Sobre la base dels nostres valors, de les nostres millors virtuts, i d’una estratègia ben definida construïda entre tots, hem de crear uns instruments comunicatius que ens facin més visibles internacionalment. Webs, brochures, vídeos promocionals, campanyes de promoció, organització de congressos, participació a fires i tot tipus d’esdeveniments, nomenament i activació de nous ambaixadors econòmics, esportius, culturals,... i tantes i tantes accions que des d’una perspectiva pràctica ens poden donar visibilitat!

Es clar, els més escèptics poden dir que per afrontar una estratègia de tal magnitud calen recursos. De fet, aquesta és l’explicació que fins a dia d’avui s’ha donat per part dels nostres governants com a causa del no desplegament d’un pla contundent a la mida del que el país necessita. Doncs bé, al final potser si tothom hi posa de la seva part, desvirtuarem amb fets el que avui és un aparent obstacle, crec jo més emocional que real.

Si per una banda, s’hi destinen recursos del pressupost públic mitjançant la reordenació d’algunes partides, si per una altra banda, s’hi implica adequadament la iniciativa privada si se li planteja una estratègia convincent i amb perspectives d’èxit, i si finalment, hi ha una complicitat i col.laboració público-privada, però real i no formal i aparent com ho ha estat molt més del que seria desitjable, potser assolirem el finançament i els recursos adequats per a convertir la Marca Andorra, en una qüestió d’estat. En definitiva, estaríem afrontant una acció estratègica coneguda internacionalment com Branding d’Estat.

Aquesta estratègia necessita però quelcom que ha de deixar de ser utòpic: el consens de tots els actors econòmics, polítics i socials. M’agrada molt una reflexió metafòrica que assimila l’èxit de l’esperit col.lectiu amb un castell humà, amb la tradició dels castellers, en el cóm s’assoleix la càrrega i la descarrega d’un castell. Pel que diuen els experts, la clau no és pas la força sinó la confiança que cadascun dels membres que formen part del castell té en la resta de membres.

És justament aquesta confiança dels uns amb els altres el que ens pot portar a assolir el repte d’aquest particular castell construït amb més o menys 70.000 membres, i convertir la nostra marca Andorra en un nou i exitós concepte que sigui el pilar de la reconstrucció de la nostra malmesa economia. Comencem doncs sense demora, doncs els resultats no arribaran d’immediat, però arribaran, és clar, si es fa tècnicament bé i amb l’actitud adequada.