Buggies

Massa vegades, la mala imatge del país és conseqüència dels actes gratuïts de quatre individus que no representen la majoria, com passa amb alguns eixelebrats al volant

La notícia, que és necessàriament breu i no entra en grans literatures, dóna peu a fer volar la imaginació. Heus-la ací: diumenge, tres buggies procedents d’Andorra van irrompre a les pistes d’esquí de fons d’Aransa. Hi havia gent esquiant, canalla, un munt d’aficionats estrenant la temporada. De sobte, el soroll dels motors, el conflicte d’interessos, els morros, els crits, les reconvencions, les traces xafades. El mal rotllo. Ei, que no podeu passar, en sou conscients? Oh, és que no ho sabíem, van adduir, amb aquella rialleta per sota el nas. És igual que arreu prevalgui aquella màxima que diu que la ignorància de la llei no eximeix del seu compliment. No és el primer cop que passa, ni serà el darrer: el conflicte entre el gust d’uns i el dret dels altres. Bé és veritat que tampoc no és el pa de cada dia, perquè, si no, seria una situació insuportable. Però massa vegades, la mala imatge del país és conseqüència dels actes gratuïts de quatre individus que no representen la majoria, com passa amb alguns eixelebrats al volant que fan que acabin pagant justos per pecadors i la categoria “conductor andorrà” encara avui sigui, per a molts, sinònim de perill públic. Segurament, tots els que van presenciar l’arribada dels excursionistes motoritzats al Pradell d’Aransa han col·locat el nom d’Andorra unes quantes posicions avall en la seva escala geogràfico-sentimental, i, un cop allà, costarà un munt recuperar-les.