OPINIÓ

A Bunyola

Si hi ha una cosa en funcionament són els forns i restaurants, però sobretot els forns. No cerquin altres negocis, però de forners a la vila ja els ve de llavor. Com molts de vostès saben, Valldemossa, Esporles i Bunyola, en la història, sempre han anat juntes i si és en històries de festeig, encara més. Dos germans bunyolins, deu fer un centenar d'anys, anaven amb carretó a festejar dues al·lotes valldemossines, les germanes Estrades, de malnom 'Broquetes'. En Miquel Cañellas Nadal així conegué na Maria Estrades, per casar-s'hi i obrir un forn. En Miquel venia de la possessió de Son Creus a Bunyola, els seus pares n'eren els amos, i ell i el seu germà Toni eren coneguts amb el malnom de Can Molí, o de Molí, amb referència al molí fariner de Can Grau, quan pugen la carretera d'Orient. Entre moltes altres coses bones que aprengueren a fer, s'ha de destacar que són els responsables que les coques de patata arribassin a Valldemossa, i a la fama, amb el seu forn de Can Molines obert el 1920. Al principi en motlles grossos les venien a tallades, després ja les farien individuals, que són les que avui ens han arribat i donen el motiu d'aquest aclariment.

A Bunyola qui més conrea l'hortet de la memòria és na Bàrbara Suau, que ha investigat aquests fets a petició d'un dubte. Les coques de patata sortiren de Bunyola, a l'ombra dels Penyals d'Honor. I tot i que Can Molines segueix essent per llevar-se el capell, és al Forn de Sa Plaça de Bearn on les fan més bones a Mallorca, tot conservant-ne l'origen i l'autenticitat i tot allò que Joan Estarellas Brunet ha sabut concentrar en una recepta del tot recuperada. La paradoxa és que els bunyolins solen acompanyar les festes amb ensaïmades, que també són d'escàndol, però ja són legió els que saben que a Bunyola es fan les coques de patata mallorquines que triomfen arreu dels PPCC i part de l'estranger. En Joan, que va néixer el 1966, i era electricista, es posà a agafar el relleu a en Macià des Forn (una altra ancestral nissaga) l'any 1999 i amb aquest segle ha anat recuperant una marca just a l'enfront de l'Ajuntament que brilla en coques salades. Tastin les de verdura amb arengades, d'albercocs, les panades, les ensaïmades i, tornant a la qüestió, les coques de patata que en Joan elabora en un forn francès, amb una màquina la fàbrica de la qual ha tancat però que engoleix una recepta que diuen que “no saben d'on surt” ni na M. Antònia Solivelles, la seva companya; ni na Coloma Vives, filla de l'antic forn d'en Macià, antiga família de forners bunyolins, que formen el seu equip i tenen molt clar que la cosa ve de molt enrere.

Al voltant d'aquests baixos excepcionals hi roda tot un poble. Una idea de forn totalment renovada físicament i mentalment per en Joan Estarellas, el seu artífex continuador. Provin la part de pastisseria, que és creació d'aquest autor, i no deixin de tastar la part clàssica, des d'on elabora la pasta de les famoses coquetes i que dependran de com es mostri climatològicament el dia i mai no decebran, superen tot allò conegut com a resultat d'aquesta mateixa fórmula. En Joan no en revela la seva totalitat, car sap que estotja un tresor al cor de la muntanya. Hi ha llocs i formats més mediàtics, algun llibre comercial fet a Barcelona, però els fets són els fets i el foc acaba d'arrodonir la forma i el final. És una bella història de passat i de futur.

Etiquetes