La CASS i la Poste

Res no és perfecte i tot és comparable. Els andorrans, que som en general gent tranquil·la, tenim una tendència innata a la crítica. Per això, quan ens atenen a l’Administració sovint hi trobem defectes: ens hem hagut d’esperar massa, ens hem oblidat d’aportar la foto o ens hem equivocat de lloc. Petits contratemps que superem amb escreix un cop al cafè deixant a l’alçada d’un campanar l’Administració davant l’entusiasme i l’assentiment del nostre entorn social, familiar o professional, i que normalment solucionem consultant els webs de Tràmits i fent-nos la foto que els impresos oficials ens reclamaven amb negreta i subratllat.

Ens queixem dels tràmits del Govern o dels comuns perquè ho hem de fer. Per principi. Perquè tenim caràcter. En honor a la veritat ho fem perquè ens hi han acostumat molt bé i tenim clar que l’Administració està al servei dels ciutadans i no pas a l'inrevés. Com ha de ser.

El nostre ordre vital es manté en un equilibri sostenible d’harmonia andorrana fins al moment que tenim la desgràcia de caure en l’univers oniricosurrealista d’una administració temàtica (com la CASS en l’àmbit de la salut) o estrangera (com la Poste). Com que he viscut aquesta experiència doble amb tota la plenitud, i com a bona andorrana, em permeto fer uns comentaris sobre aquestes honorables institucions.

De la CASS el que em sorprèn més és com un organisme per al qual treballen algunes de les persones més increïblement remarcables i professionals que mai he conegut, pot estar donant una de les atencions humanes més fredes, burocràtiques, obstaculitzadores de drets i culpabilitzadores socials d’Andorra.

Ja sé que la qüestió obre la porta a un debat complex. Em limito a apuntar que és una institució social (ho hauria de portar a l’ADN) i que el control aplaudit del frau no pot posar en perill constantment el respecte dels drets socials de la ciutadania. Em limito a recordar públicament que cap ciutadà d’Andorra s’adreça a la CASS per passar l’estona o per distreure’s d’un avorriment passatger. Em limito a posar en relleu que el sistema teòric de seguretat social andorrà té una gran qualitat, però que la posada en pràctica operacional fa que la CASS sigui, segons el meu parer, una plataforma idònia per aplicar tot el sistema impositiu de la nova Andorra (una altra administració temàtica), en la qual, si copiem els veïns, tots serem susceptibles de ser incomplidors fins que puguem demostrar la nostra innocència documentalment i amb la postil·la de la Haia.

És clar que res no és perfecte i tot és comparable. Si mai hem de fer un ingrés en un compte de la Poste, els inacabables requisits de la CASS per al tràmit més innocent ens semblaran una broma davant el festival d’obstacles alegals i de paperassa reclamats per aquesta respectada institució estrangera.