Els CDI: un retard preocupant

Fa més o menys 5 anys que Andorra va fer una aposta decidida per canviar el seu model econòmic i fiscal, desenvolupant l'intercanvi d'informació, implementant la fiscalitat directa i reformant la indirecta i tot plegat havia d'anar acompanyat de la negociació i signatura d'un seguit de convenis per evitar la doble imposició, eina que, com ja hem dit altres cops, resulta cabdal per competir internacionalment en igualtat de condicions.

Semblava lògic començar per negociar amb els països veïns i membres del trilateral, França, Espanya i Portugal, deixant per a una segona etapa tots aquells altres que també s'hi poguessin anar afegint. A ningú se li escapa la dificultat que ha d'haver comportat tal procés i més en moments particularment convulsos internacionalment com els que s'han viscut els darrers anys. Només cal revisar el procés llegint l'Exposició de Motius del recent ratificat per part d'Andorra conveni Andorra-França que justament apareix publicat al BOPA del 5 de novembre del 2014, i podem veure com n'ha estat de costós conèixer aquest text i les particularitats que conté. A hores d'ara, ja només queda la ratificació per part de França perquè aquest conveni entri en vigor, cosa que sembla que passarà abans d'acabar el primer semestre del l'any que ve.

Si prenem com a paràmetre temporal el termini transcorregut des de la rúbrica a l'abril del 2012 a l'entrada en vigor el juny del 2015, hauran transcorregut més de 3 anys perquè aquest conveni sigui plenament aplicable.

Si ara apliquem el mateix termini als convenis amb Espanya i Portugal i comptem amb la rúbrica a finals d'aquest any, semblaria que la vigència hauria de ser efectiva a finals del 2017, o si admetem que França ha estat un cas excepcional per la durada, com a molt d'hora, a finals del 2016.

Potser han de ser aquests els terminis i no s'hi pot fer res més, però tinc clar que això no és el que ens varen explicar quan es va iniciar el procés i que aquest considerable retard és extraordinàriament perjudicial per a l'economia del país. No ens enganyem! Seguim sent tan poc competitius internacionalment com ho érem fa 3 anys. Això sí, hem acceptat ser gravats per una fiscalitat directa amb l'esperança de poder competir internacionalment i de moment, ens hem de conformar amb el "maltractament fiscal" al qual ens sotmeten els diferents països amb els quals ja hauríem de tenir signats els corresponents convenis i així evitar retencions salvatges com les que ens segueixen aplicant.

Però el que és més greu i sembla que no ens n'adonem: també hem sembrat expectatives per als nous inversors que han arribat al país creient per ells mateixos però també en el missatge que uns i d'altres, privats o polítics, els transmetíem que el tema convenis era imminent.

Aquests darrers dies, s'han ajuntat alguns especialistes per assenyalar la necessitat d'anar més lluny en el procés de signatura de convenis apuntant a d'altres països europeus o de territoris més llunyans d'Àsia o Amèrica Llatina. Aquests experts no estan exempts de raó. Quan més ampli sigui el llistat de convenis, més competitiva serà la nostra jurisdicció, tant per a les empreses andorranes d'avui com per a les que haurien d'arribar en el futur.

Potser els nostres polítics guarden silenci per discreció i confidencialitat i d'aquí a pocs mesos ens sorprenen amb la signatura de convenis amb una multiplicitat de països en el sentit apuntat abans. Però potser no és així, cosa que em preocuparia profundament, perquè resulta indubtable que aquest tema s'ha convertit en vital per a la competitivitat i supervivència d'Andorra i el seu nou model econòmic.

Estem d'acord que calia consolidar els llaços amb els nostres veïns del Trilateral. Però amb això no n'hi ha prou. Cada dia perdem oportunitats per la manca d'operativitat dels CDI i no ens ho podem permetre. Ni podem esperar que els CDI amb Espanya i Portugal assoleixin llur vigència dins de 2 o 3 anys, ni podem esperar-ne 10 per a la resta de convenis que l'empresariat andorrà reclama.

Senyors polítics, presents i futurs, accelerin el procés si us plau. El ritme actual no ens permet ser competitius, fa que Andorra i els seus ciutadans perdin oportunitats una darrera l'altra i que els inversors potencials es mantinguin a l'expectativa però sense apostar obertament per nosaltres i això és greu, molt greu!