Cadenats

A la passarel·la sobre el Valira que connecta Prat de la Creu amb el Parc Central hi ha alguns cadenats, col·locats a la barana (i llençant la clau al riu) com a penyora d'amor

L'altre dia m'hi vaig fixar. A la passarel·la sobre el Valira que connecta Prat de la Creu amb el Parc Central hi ha alguns cadenats, col·locats a la barana (i llençant la clau al riu) com a penyora d'amor. Són generalment petits, i, com mana la (nova) tradició, porten pintats els noms dels protagonistes. Hi ha qui critica el simbolisme del cadenat per possessiu i massa radical. Però als que cauen en el parany d'amor se'ls ha de perdonar tot.

Al mateix temps, esperem que aquest estat alterat de la consciència que és l'enamorament afecti només a un nombre sostenible de conciutadans, perquè hi ha diversos ponts que han patit els efectes de la sobrecàrrega sentimental, tot generant problemes estructurals i de seguretat.

Diuen que els enamorats els van començar a penjar de les baranes dels ponts a iniciativa de l'escriptor Federico Moccia, que va descriure el procediment en una novel·la publicada el 2006. Potser sí. Però el costum ve de més lluny: recordo haver vist a la barana de l'antiga palanca de Castellciutat, als anys finals del segle XX, els cadenats dels armariets dels pobres soldats que feien la mili a l'Acuartelamiento General Bautista Sánchez. Així que els donaven la blanca, els reclutes deixaven la mostra de què s'havien alliberat d'aquella mena de segrest legal que era el servei militar. 'Hasta' sembla que no pugui ser.