L’inici de l’hivern ha dut a Andorra turistes de tot pelatge disposats a gaudir d’una oferta a priori molt atractiva i única als Pirineus. Tant se val si són excursionistes d’un dia o visitants dels que es queden a dormir. Tots vénen amb l’objectiu de gaudir d’un país singular que els espera amb els braços oberts. O almenys això seria el desitjable. Ho seria perquè en alguns establiments no han entès que en temporada alta no tot s’hi val. Bé, ni en temporada alta ni en els mesos de menor afluència de l’any.

És preocupant que un cambrer amb els dits i les ungles brutes serveixi plats com qui deixa un pot de pinso a un gos, o que un dependent no tingui la capacitat de comprendre mínimament un client si aquest no s’hi adreça en castellà. Som un país turístic i la manca d’interès d’alguns ‘professionals’ del sector fa patir.

Els darrers dies he fet l’exercici d’observar el pati. La conclusió és que encara queda molta feina a fer per millorar el tracte amb el turista. Afortunadament nombrosos establiments ofereixen un bon servei, però encara són massa els que han de posar-se les piles. De poc serveixen les campanyes de conscienciació tipus ‘la cara amable d’Andorra ets tu’ si darrere no hi ha una política d’excel·lència per part dels empresaris del turisme, si bé és cert que això de les limitacions que comporten les quotes d’immigració i els precaris salaris que es paguen en massa ocasions es tradueixen en aquest despropòsit.

Ara que sembla que el país remunta evitem que ens pengin l’etiqueta de destinació de tercera. Cada plat mal servit, cada resposta malcarada i cada actitud del passo de tu ens fa mal. Una gota malaia que si fa un forat massa gran repercutirà en la qualitat de l’oferta i del turisme que ens visita. Una mica més d’entusiasme, d’amabilitat, d’educació i sobretot de professionalitat no deu ser tan difícil de posar en pràctica.