Canvi d’era

Ho va dir el Genís Roca durant la conferència sobre la transformació digital de les empreses, que va oferir la setmana passada dins del cicle Crèdit Andorrà Global Forum. El que estem vivint amb la digitalització de les empreses, de les relacions humanes i dels objectes del nostre dia a dia, des del rellotge que ens adverteix que avui no hem caminat prou fins al robot de cuina que ens fa la llista de la compra, és molt més que un avenç tecnològic: és un autèntic canvi d’era. Això vol dir que hi haurà un abans i un després en tots els àmbits, productius i afectius, públics i privats. I és clar, el procés té de tot: fanàtics, escèptics i detractors.

M’adono que em dec fer gran, i conservadora, quan jo mateixa em compto entre els escèptics. Tecnologia que permetrà fer una diagnosi acuradíssima de la teva salut a partir d’una gota de sang, sense necessitat de metge? Potser sí. Ja entenc que tot el coneixement mèdic es deu poder reduir a un sistema d’algoritmes molt més precís que la limitada capacitat de la persona més brillant del planeta. Però, és clar, no crec que cap màquina pugui llegir les emocions del pacient, la preocupació o l’alleujament després del resultat. Ni a cap màquina –no ens enganyem– li conferirem l’autoritat que atribuïm a un metge. Almenys no els que vam néixer abans del canvi d’era.

Veig el cantó bo al costat del dolent. L’excés d’informació que, per contradictòria i poc acurada, es converteix en soroll. A l’altra cara, iniciatives com la de David Calle d’ensenyament gratuït de les matemàtiques a través d’un canal Youtube. La tecnologia no és neutra i, al final, que el canvi d’era ens porti més desigualtats o, per contra, un món més just, només dependrà de l’ús que en fem o deixem que se’n faci. Pervertint les paraules de Miquel Martí i Pol, ara mateix que tot està mig per fer, esperem que tot sigui possible encara.