L’1 de març és un diada estranya. L’impuls institucional, i no el civil, és pràcticament l’única cosa que en garanteix la celebració. Tanmateix, la commemoració del Dia de les Illes Balears s’ha anat consolidant d’una manera o d’una altra, especialment després de l’actualització del nostre Estatut d’autonomia l’any 2007.
Però per quin motiu hem d’insistir en l’impuls que, amb més o menys continuïtat, tots els Governs han anat donant a aquesta diada? La meva resposta com a insularista, com a president del Consell de Mallorca i, també, com a candidat a la presidència del Govern balear és que necessitam seguir construint una complicitat entre les quatre illes, que necessitam reforçar la complicitat entre Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera. En altres paraules, que hem de seguir construint una balearitat útil.
A què em vull referir amb aquest concepte de balearitat útil? A ningú li escaparà que els ciutadans de les Illes Balears no solem dir que ens sentim balears, sinó més aviat formenterers, eivissencs, menorquins o mallorquins. Cadascú s’identifica amb la seva illa. Això no obstant, entre les illes també existeix un vincle especial. El grandíssim actor Antoni Gomila ho explicava d’aquesta manera: “El terme balear no ve a definir una sola ànima, sinó que és més aviat com una ànima comuna que habita en diferents cossos. Entre illes, no som un: som com a germans”.
Estirant la metàfora de Gomila, el cert és que els germans sovint es barallen o es posen gelosos l’un de l’altre, però és encara més comú que s’ajudin, que s’estimin i que tinguin interessos en comú. Aquesta, precisament, és la balearitat que m’interessa i que crec que és útil per als ciutadans de les quatre illes.
Les Illes Balears han de ser, des de la identitat i la realitat de cadascuna de les illes, una comunitat d’interessos. No perseguim una unitat, sinó que ens entenem com una suma que, ben enfocada, pot esdevenir una força multiplicadora. Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera estan agermanades per moltes coses, com per exemple pel fet de ser illes. La nostra preciosa i estimadíssima condició insular té també contrapartides perilloses perquè encareix la vida, limita la mobilitat i atempta contra la igualtat d’oportunitats. Per això necessita que l’Estat la compensi arreu, a totes les Illes Balears. L’interès de la ciutadania de totes quatre illes és reivindicar-ho amb una veu comuna davant Madrid i davant Brussel·les, i també davant els sectors més conservadors i centralistes de Palma.
Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera hem de ser aquesta família de quatre germans en què cadascú és diferent i únic, però en què tots som la garantia i el suport perquè l’altre visqui millor.
Fa ben poc, hem pogut anunciar l’aprovació 'in extremis' d’un nou Règim Especial de les Illes Balears, un nou REB, aquest més que promès acord amb l’Estat que ha de garantir les inversions i les ajudes que atorguin a la ciutania de les quatre illes els mateixos drets i les mateixes facilitats de què gaudeixen les ciutadanes i ciutadans de la Península. El meu partit, MÉS per Mallorca, ja ha dit que aquest REB ha de ser un punt de partida per arribar a assolir-ne un que realment compleixi de manera suficient els objectius que teòricament persegueix. En tot cas, val més un ocell al puny que una grua lluny i ja està bé fixar quelcom que les dretes no tenguin fàcil tornar enrere.
Deixau-me, abans de cloure aquest article, que faci una altra breu menció a l’actualitat i al partit que represent. MÉS per Mallorca va respondre la convocatòria d’eleccions generals proposant una aliança progressista, una plataforma de l’esquerra insular, de les quatre illes. Aquest 28 d’abril pot ser un bon moment perquè els ciutadans i ciutadanes d’aquestes quatre illes germanes defensem, des de la balearitat útil i sense respondre ningú més que a nosaltres mateixos, els nostres interessos compartits.
