OPINIÓ

Capitalisme i natura

Si vaig llegir correctament l’article publicat en aquestes mateixes pàgines pel meu col·lega a la UIB Ivan Murray, ‘El capitalisme contra la natura’, hi hauria un contradicció intrínseca entre el sistema capitalista i el respecte i la preservació del nostre entorn natural i medi ambient. Així doncs, el respecte a la natura requeriria abandonar el capitalisme com a sistema que organitza l’activitat econòmica; en altres paraules, ser ecologista implicaria forçosament ser anticapitalista. És realment així? El capitalisme és intrínsecament contrari a la natura?

És evident que avui dia fem front a greus problemes i riscos mediambientals, tant a escala local (a Mallorca) com a escala mundial (canvi climàtic). També és cert que la gran majoria dels països té institucions capitalistes com a principals (però no únics) mecanismes d’organització econòmica: la propietat privada, els mercats i l’empresa moderna. Però aquesta doble realitat, problemes mediambientals i sistema capitalista, no necessàriament vol dir que la causa última de la crisi mediambiental sigui el sistema capitalista. L’activitat econòmica i humana ha generat històricament crisis ambientals, sobreexplotació de recursos i crisis mediambientals en multitud de sistemes econòmics; recentment, les economies planificades com la URSS, i, més antigament, el geògraf Jared Diamod, parlen de col·lapses que són conseqüència de crisis mediambientals de civilitzacions antigues no capitalistes. I això en societats que no gaudien de les tecnologies modernes, amb els seus aspectes positius, però també amb una potència i capacitat d’explotació de la natura impensable fa pocs segles. Ser depredador, doncs, no sembla ser exclusiu del sistema capitalista. O és que les Illes de Pasqua eren capitalistes?

Més important encara, de capitalismes n’hi ha i n’hi pot haver de moltes menes. Tal com explica repetidament Dani Rodrik (U. Harvard), el capitalisme no té rival a l’hora d’alliberar i impulsar les energies col·lectives en l’àmbit econòmic; per això, totes les societats pròsperes són capitalistes en un sentit ampli del terme. Ara bé, com també indica Rodrik, el capitalisme requereix múltiples institucions que en milloren el funcionament i en corregeixen les faltes, i les institucions i el paper del govern en la societat i l’activitat econòmica que observem a la pràctica varien molt al llarg del món: no és el mateix el capitalisme escandinau que el dels EUA (per no parlar de la Xina o Rússia). A la Unió Europea, per exemple, gaudim des de la postguerra d’una versió del capitalisme que combina la propietat privada i els mercats amb un potent estat del benestar, amb tot el que això suposa en termes d’impostos i legislació laboral, mediambiental, financera, i una llarg etcètera. Pensau, per exemple, en un impost turístic a Mallorca d’una magnitud que fes honor al seu sobrenom (ecotaxa). O pensau en com impostos mediambientals poden fer desaparèixer el carbó substituint-lo per energies renovables cada cop més competitives. Sí, la Unió Europea és una societat amb molta regulació i legislació (no dic massa), i aquesta és la manera que tenim com a societats de modelar el capitalisme per tal d’augmentar el benestar dels ciutadans. Resumint-ho amb altres paraules, no s’ha de confondre capitalisme amb neoliberalisme, la doctrina (sic) per la qual com més mercat, més desregulació i menys intervenció dels governs, millor que millor (imprescindible la lectura de Rodrik ‘Rescuing economics from neoliberalism’).

Avui fem front a molts reptes, molts d’ells lligats a la globalització. Per exemple, la creixent desigualtat en moltes de les nostres societats i, també, els reptes derivats de la gran crisi mediambiental global (el canvi climàtic). La globalització requereix institucions i acords mundials per fer-hi front, i el tractat de Kyoto i el més recent acord de París en són exemples, més o menys exitosos. Però, segurament, la millor manera de pensar-hi i d’atacar aquests problemes no és fer una esmena a la totalitat del capitalisme, sigui quina sigui la seva forma o variant. Per tot el que he explicat, no sembla correcte lligar ecologisme i anticapitalisme, i tampoc sembla intel·ligent per guanyar adeptes a la causa mediambiental presentar una esmena a la totalitat d’aquesta mena, amb la idea de fons que per salvar mediambientalment el planeta fa falta canviar radicalment el sistema econòmic. En qualsevol cas, també sembla clar que, tant a Mallorca com mundialment, anem molt mancats d’esmenes parcials al capitalisme amb l’objectiu de gestionar i corregir els múltiples problemes mediambientals als que fem front col·lectivament.

Etiquetes