Caribe Mix
El Partit Popular presenta, abans de la campanya de les eleccions espanyoles, una versió ‘merengue’ del seu himne que fa bullir les xarxes socials i deixa sense paraules els periodistes presents a la roda de premsa
Digueu-me que és una broma o un ‘fake’. Que @queridoantonio no ha piratejat el compte de twitter del Partit Popular (PP) de l’Estat espanyol, que és un vídeo manipulat del programa ‘El intermedio’ o que algú s’ha confós amb l’acte de benvinguda a Nicolás Maduro al poble de Curepe (Veneçuela). Però no és cap broma.
He vist un enregistrament en què surt un senyor amb un cabell a l’estil José Luís Rodríguez 'El Puma' en la seva bona època i que anuncia una versió llatina o ‘merengue’ de l’himne del PP. Potser va destinada als electors hispanoamericans, perquè a Espanya, a diferència d’Andorra, es pot tenir la doble nacionalitat. No es descarta que sigui la cançó de l’estiu, que Pitbull o Don Omar en facin un remix, que soni a la mitja part de la SuperBowl o en el ‘Pollaguera Sound’, que sigui la nova creació dels autors de ‘relaxing cup of café con leche’, o del compositor de les melodies de Nokia.
Pot servir perquè Miquel Iceta balli en un míting o un grup de Latin Kings en una plaça de l’Hospitalet, pel joc ‘Mario Kart’, per un enterrament o per afegir a tota la discografia de Melendi, Manolo Escobar i José Luís Perales en format NES 8 bit. L’himne del PP canvia cada temporada com la sintonia de la sèrie ‘The wire’. De fet hi ha versions rock i jazz que es van presentar per la campanya electoral del 20-D, cap d’elles, per cert, interpretada per les Mamá Chicho.
La versió ‘merengue’, que ja estava en el botó 2 del piano Casio que li van regalar al meu cosí per la comunió, és molt probable que formi part del recopilatori del volum 456789 del Caribe Mix i que encapçali la resposta del partit a les preocupacions dels espanyols: no tenen govern però tenen himne. Treuen drets als seus ciutadans però els hi posen música tot i que, més aviat sembla terrorisme acústic o una melodia per torturar presoners a Guantánamo.
Amb aquesta sintonia, es confirma que Venecuela formarà part de la campanya electoral, es contraprogramen els comentaris del ‘community manager’ de la FNAC sobre Podem i s’amaguen les taques de suor a la camisa d’Albert Rivera durant el seu debat amb Pablo Iglesias. Vaig pensar que tot era una broma fins que vaig veure que no hi sortien ni José Mota, ni Los Morancos. I que, fins i tot, havien fet la presentació de la versió de l’himne en una roda de premsa.
La cara dels periodistes és un dels millors moments de la història contemporània d’Espanya. És admirable la seva professionalitat i el seu autocontrol. No per aixecar-se i posar-se a ballar sinó per no partir-se de riure.
