Carlemany

El Fals de Carlemany, del 805, és un dels documents més cèlebres de la història d’Andorra. Naturalment, és una falsificació, que va ser feta en algun moment del segle XII per demostrar l’origen suposat de la sobirania delegada dels comtes d’Urgell sobre les valls. Això, ara, ens és igual, i és tota una altra història. El cas és que l’escriptura està signada, ni més ni menys, que per l’emperador dels francs, Carlemany. És el seu monograma, un dibuix que forma una creu amb les quatre consonants del nom, KRLS, que encerclen un rombe on s’hi concentren les vocals: A, O i U.

Dissabte passat, l’alcalde de Girona va passar a ser president de la Generalitat, després d’una frenètica tanda de negociacions. Sempre m’havia fet gràcia que el compte de Twitter del senyor Puigdemont fos @KRLS, com a reconeixement probable de la veneració que els gironins tenen al seu llunyà benefactor.

Vaig fer una piulada recordant la vinculació entre la signatura de Carlemany i l’alcalde-encara-no-president. Impressionant: en vint-i-quatre hores el tuit havia estat vist trenta-tres mil cops i havia estat retuitejat més de tres-centes vegades, amb comentaris, glosses i aportacions diverses. No acabo d’explicar-me el perquè, més enllà de la gràcia que podia tenir la dada curiosa i del tot intranscendent, evidentment no n’hi havia per tant.

És incomprensible, i per això fa una mica de por. Una bola de neu. Ara, abans de tuitejar res, m’ho pensaré dues vegades: igual que la xarxa ho ha rebut bé, no voldria ni imaginar-me què hauria passat si s’ho hagués pres malament…