OPINIÓ

Catenaccio

Reconec que empatitz amb la capacitat de Biel Company per ficar-se en embolics innecessaris. En ocasions, em sembla una mena d’'enfant terrible', un volcà sempre a punt d’entrar en erupció a qui els companys de partit, escalivats pel passat recent, intenten controlar.

Entenc les crítiques que ha rebut el president popular i populista pel discurs que va llançar el cap de setmana passat a Inca però, com sempre, l’esquerra situa el focus apuntant al punt equivocat. El menyspreu a Armengol té només un culpable, i és Mariano Rajoy, que presumeix de ser un polític seriós i previsible al mateix temps que anuncia l’increment del descompte aeri en un congrés de partit.

En realitat, el president espanyol voldria que la bonificació en els vols entre illes només beneficiàs els seus militants, d’aquí el seu gest. D’altra banda, la falta de 'finezza' que va exhibir Company davant el seu senyor va ser molt més injusta amb Podem i MÉS que amb la presidenta balear. La frase “no pierdas un minuto con Armengol, tú a lo tuyo” és del tot innecessària per dues raons. 1. És evident que les Balears no estan en els plans de Rajoy, ni mai no hi estaran. I 2. El cap de l’executiu sempre ha anat a la seva, la qual cosa consisteix bàsicament a defensar presumptes corruptes que al final acaben desfent-se del primer adjectiu. En canvi, quan Company assegura que Armengol està “segrestada per un pacte impossible i que governa des del sectarisme”, es mostra profundament ingrat amb les dues formacions que li estan fent la campanya; de franc i sense necessitat de cap contracte menor. L’únic polític que ha aconseguit compaginar el lideratge d’un partit amb el d’una organització agrària no valora prou la feina bruta que li està fent Biel Barceló, per exemple, decebent centenars de votants amb cada decisió que pren; ni tampoc el fet que a Podem hagin optat per liquidar-se entre ells molt abans que arribin les eleccions. Company hauria de ser conscient que no estarà mai tan a prop del Consolat com ara, i que tot el que faci o digui en els pròxims dos anys li anirà restant.

El precedent més pròxim ho demostra. A Bauzá el votaren a balquena quan ningú no sabia qui era. Després va començar a parlar i allà hi ha els resultats. Per tant, ara toca 'catenaccio', un terme que per a un exfutbolista no ha de resultar estrany.

La consellera de Cultura, Fanny Tur, ja té el seu equip. Entre els seus reptes, aclarir què es farà amb la part audiovisual (la Balears Film Comission i un bon nombre de productores n’estan a l’espera) i activar el mode ‘ON’ del delegat de l’Institut Ramon Llull, Lluís Maicas, inèdit els darrers dos anys. Objectius que no haurien de ser complicats per a una dona que ha demostrat capacitat i valentia.

PD: La frase més coherent que he sentit durant la setmana és de Tonina Mercadal, membre de Memòria de Mallorca, referint-se a la pedra de la Feixina. “El feixisme no es contextualitza”... ni els assassinats, ni la repressió brutal de l’única dictadura europea que no ha pagat pels seus crims, ni tampoc es contextualitza la covardia dels polítics. #SaFeixinaSÍque Tomba