OPINIÓ

Cent vint-i-cinquè aniversari d’‘Última Hora’

Guillem Caballero i Àlex Guardiola em volgueren acompanyar dissabte passat a la Sala Augusta a l’acte de presentació del cent vint-i-cinquè aniversari del diari ‘Última Hora’, fundat per Josep Tous Ferrer amb el nom de La Última Hora l’1 de maig del 1893. Dimarts precisament hi tornava amb Josep Melià Ques per tornar a veure l’esplèndid documentari ‘Última Hora, 125 anys d’històries’ que s’ha preparat sobre aquests cent vint-i-cinc anys per commemorar l’efemèride del diari degà de la nostra terra.

La veritat és que el vídeo passa més per sobre de la primera meitat de la història del rotatiu, sota la propietat dels Tous. El paper del primer propietari i director  l’interpreta magníficament l’actor Joan Bibiloni, que té allà al costat el fill de Ferrer, Josep Tous Lladó, paper que fa també amb solvència el seu propi fill, Frederic Bibiloni. Però hi ha un detall sobre Tous que trob que fa bé d’aclarir-se. Hom havia difós la barbolla que Tous era franquista per haver impulsat des del diari una subscripció popular per construir el monòlit de Sa Feixina. Quan entraren els falangistes el 1936, Tous els deixà ben clar que ‘La Última Hora’ es mantenia fidel al govern de la República i només cedí davant el pes de les armes i les circumstàncies.

El curs passat El Pi celebrà al Parlament una taula rodona per commemorar el cinquantè aniversari de la publicació d’‘Els mallorquins’ (1967) de Josep Melià Pericàs. En la seva intervenció, l’actual director d’Última Hora, Miquel Serra, digué que el seu diari pretenia ser cada dia la cara d’‘Els mallorquins’ de Melià. I és cert que ha existit una línia coherent de mallorquinisme que ha anat de la fidelitat republicana de Tous fins ara passant pel liberalisme, la democràcia i l’antifranquisme. “Ha muerto”, lluïa la portada del 20 de novembre del 1975; la importància requeia en el predicat i només era un petit detall que s’ometés un subjecte la fotografia del qual, tanmateix, omplia tota la portada. Val a dir que, anecdòticament, poc abans Pere Serra ja l’havia donat per mort i que això li havia costat una cridada del ministre Pío Cabanillas i tot. En petit, la notícia aclaria que era un tirà de Madagascar el qui havien assassinat a tirs. Serra fa broma i diu que feia estona que no esgotava una edició.

Aquest sensacionalisme que sovint s’ha retret a ‘Última Hora’ és el segell que n’imprimí Serra quan n’agafà la direcció. A Anglaterra, per exemple, hi ha una diferència claríssima entre un diari seriós com ‘The Times’ i un ‘tabloid’ com ‘The Sun’, però aquí no tenim aquestes dues castes de mitjans, de manera que aquesta premsa groga l’hem de trobar inserida en les planes dels únics diaris que es venen. I això és un aspecte frívol sobre el qual ‘Última Hora’ sempre ha tingut molta cura i que sens dubte ha influït a l’hora de convertir-lo en el diari de més tiratge i difusió de l’Arxipèlag. “Mucho tebeo pero te veo”, diu, fent un magnífic calembour, Pedro Prieto, en un moment del documentari.

Un altre aspecte propi d’aquesta etapa que també es recull és el fet que de l’any 1976 ençà el diari es reparteix als semàfors. Al vídeo explica que això també és una innovació que Serra havia transportat d’un viatge a Mèxic. El ‘Majorca Daily Bulletin’ no surt els dilluns, i a mi em sorprengué molt també a França que aquest dia no hi hagués ‘Le Monde’ als quioscos. Doncs bé, fou l’any 1979 quan aparegué l’edició dominical d’‘Última Hora’ i va ser pioner a tot l’Estat en sortir cada dia.

En el documentari no s’indica, tanmateix, que de la mateixa manera que Serra decidí començar a publicar un diari en anglès o alemany, en un moment determinat també va optar per transformar l’antiga capçalera del ‘Baleares’ en el ‘Diari de Balears’, que avui sobreviu digitalment però no surt a la venda en paper. El ‘dBalears’ ha trobat un digne successor en aquest ‘ARA Balears’ i ensems marquen una trajectòria ininterrompuda de premsa en català a les nostres illes del 1996 ençà. Però el fet que tinguéssim per primera vegada un diari en català també és quelcom que hem d’agrair a Pere Serra.

Etiquetes