Cigarretes contra pistoles

Si es planteja com a punt de partida la intervenció estatal, gairebé sempre les societats europees sortiran guanyadores d'una comparativa respecte la nord-americana

Malgrat ser polèmic, a Micheal Moore se li ha d'acceptar que sap tocar certes tecles en els seus documentals que no perden vigència. Aquesta setmana passada, l'única cadena espanyola —més enllà de la pública catalana— que aposta pels documentals va emetre 'Where to invade next'. En aquesta pel·lícula estrenada el 2015, Moore fa girar tot l'argument al voltant d'una suposada invasió fictícia a diversos països per apropiar-se del que ell creu que són les millors idees per, posteriorment, endur-se-les als Estats Units.

Certament el documental visita sempre països europeus excepte el cas africà de Tunis i se centra en exemples basats en la socialdemocràcia. Entre altres exemples, el director se sorprèn que ciutadans americans puguin estudiar gratuïtament a Eslovènia o que els alumnes d'un col·legi públic d'un poble qualsevol de França tinguin un menú saludable i variat. Realment si es planteja com a punt de partida la intervenció estatal, gairebé sempre les societats europees sortiran guanyadores d'una comparativa respecte la nord-americana.

L'objectiu, assumeixo, és que Moore vol fer obrir els ulls a la societat del seu país i que es qüestionin certs drets i deures que creuen tenir. El director que va fer-se famós amb la seva estrena documental 'Roger &me', va fer eclosió totalment amb 'Bowling for Columbine', peça en què pretén reflexionar sobre la violència agafant com a punt de partida la massacre de 1999 a una escola de Colorado.

En el documental en què es basa sobretot en l'exemple de països europeus com a mostra de societats que funcionen, però, només sobrevola el fet que la possessió d'armes no sigui tan comú entre la ciutadania. Sí que se sorprèn que certs treballadors de presons no necessitin anar armats. O fins i tot que la policia portuguesa no persegueixi el consum de droga i defensi una societat més lliure.

Crec que va perdre una bona oportunitat de fer obrir els ulls als seus compatriotes en aquest sentit. Als Estats Units hi ha més d'un tiroteig massiu al dia. I de mitja, cadascun d'aquests dies hi ha més de tres ferits o morts per la mateixa causa. El que més corprèn és que els tirotejos massius no són la causa més comuna de les gairebé 9.000 morts que s'han comptabilitzat enguany. La majoria de casos són per discussions entre amics, per homes que maten les seves parelles i sobretot els suïcidis.

Des de fa anys s'ha entès —almenys a tot arreu menys als Estats Units— que la gran causa de les més de 40.000 morts anuals per armes de foc, són precisament, les armes de foc. Moore va perdre una gran oportunitat de tornar a posar el dit a la nafra a la gran ferida que suposen per la societat d'un país que davant de cada nou tiroteig massiu, surt en tromba a comprar més pistoles per poder defensar-se.

Mentrestant, un dels grans artífexs de la tinença d'armes està a punt de prohibir les cigarretes electròniques. Donald Trump no pot permetre que hagin mort sis persones per malalties pulmonars associades al vapeig durant les últimes setmanes. Tot allò que no es pugui solucionar a tirs és, clarament, una amenaça per la societat que cal prohibir.