Clípol

Fas una recerca a cal Google i veus que hi ha uns quants 'clípols' al món. El primer que apareix és una companyia xinesa de productes d’electrònica, especialitzada en interruptors i endolls de seguretat. Tot seguit ens il·lustra sobre l’existència d’un 'clipol', paraula que en anglès antic vol dir 'sonor' o 'ressonant'. I si mai ens n’anem al Perú, potser trobarem que el nom de 'Clipol' està associat a una clínica otorrinolaringològica limenya. Després ja apareix el nostre 'clípol', el de tota la vida, que ara intenta resorgir d’un oblit injust, mitjançant la preceptiva campanya a change.org.

La iniciativa impulsada pel Guillem Forné vol que torni —o que es recuperi, més aviat— el nom genuí dels autobusos urbans andorrans, com a mostra d’identitat, i que tingui una presència real al carrer. És un repte, certament, però la recuperació efectiva de la marca no hauria de ser un obstacle en un temps en que el 'branding' és una estratègia comercial bàsica.

El geni de la llengua, que fa felices troballes espontànies, no té aturador. Els andorranismes, que entren en comptagotes als diccionaris normatius de la llengua catalana, donen caràcter i profunditat a l’idioma de les Valls, i enriqueixen el conjunt del domini. De moment, el clípol no ha tingut sort i encara no ha entrat al parnàs lexicogràfic. Però no desesperem. Algun dia l’Institut d’Estudis Catalans haurà de baixar del burro. De moment, que es recuperi el nom és un acte d’estricta justícia.