Comença un nou any

Comença un nou any i com sempre les expectatives són molt altes. Només depèn de nosaltres que quan ens trobem d’aquí a un any aquestes s’hagin acomplert.

Els primers minuts són per fer una mica de revisió del que deixem enrere. Reflexionar sobre si aquells objectius que ens vam plantejar ara fa un any s’han assolit o no, i en cas contrari, saber el perquè no s’han assolit. Tan important és aconseguir el que un es proposa com saber el perquè no s’ha aconseguit. Aquesta és l'única forma de millorar, sempre i quan es vulgui realment millorar.

I això malauradament no és gaire fàcil en una societat com la nostra en què es margina el fracàs i on es veu millor no intentar-ho que fer-ho i no sortir-se’n. I és que el context social i cultural no ens ajuda gaire, i és per això que quan sabem d’algú que ho ha aconseguit, ràpidament el situem a l’alçada, ja no de referent, sinó de mite (per allò que no aspirem a ser com ell perquè no ens en sentim capaços).

Després d’aquesta primera reflexió, necessària, ens apropem a la finestra del nou any i mirem com voldríem que fos. Comencem a enumerar tot allò que volem aconseguir. Aquí ja cal ser més valent. Valent per ser capaç de veure si aquests mateixos objectius en els estem repetint cada any i, per tant, els estem deixant també al calaix cada any. Si és així, cal ser valent per decidir què volem canviar de nosaltres mateixos perquè canviïn les coses al nostre voltant. Ja ho diu la cèlebre frase (sembla ser que d’Einstein): "Bogeria és fer el mateix una vegada i una altra i esperar resultats diferents".

Uns diran que el més important és llevar-se cada matí, poder-se mirar al mirall i no sentir-se decebut. Jo crec que s’ha d’anar una mica més lluny ja que la capacitat d’autoenganyar-nos moltes vegades és molt gran, crec que a part també és important poder mirar a la cara de la gent del teu voltant i veure que no els has decebut. Aquest sí que serà el termòmetre més fiable.